Ha mort aquest dijous als 90 anys Josep Maria Contijoch Casanovas, escriptor i activista cultural montblanquí que, al llarg de dècades, va dedicar la seva vida a la difusió de la història, la memòria i el teixit associatiu de la Conca de Barberà.

Nascut a Montblanc el 10 de març de 1935, era el petit de tres germans, fill de l’industrial i exalcalde montblanquí Josep Contijoch Carol i de Rosa Casanovas Monfar, hereu d’una nissaga profundament arrelada al municipi i a la Conca de Barberà. Procedia d’una família amb una llarga tradició cívica i política: el seu avi Francesc Contijoch Griñó fou diputat de la Mancomunitat i el seu besavi Josep Contijoch Poblet va impulsar la fàbrica d’alcohols a l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc al segle XIX.

Va cursar els estudis primaris amb les monges Vedrunes de Montblanc i el batxillerat a l’Institut de Reus, abans d’iniciar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, que no pogué completar per les obligacions del servei militar.

Entre 1956 i 1958 va fer el servei militar a l’Ifni, on, gràcies a la seva formació, fou destinat a l’estat major i on obtingué la medalla Ifni-Sàhara; anys més tard convertiria aquella experiència en una monografia de referència sobre els excombatents. En tornar, va impartir classes al Col·legi Episcopal de la Mare de Déu de la Mercè i el 1959 va guanyar les oposicions per dirigir la nova oficina de Caixa Tarragona a Montblanc, activitat que exercí fins a la jubilació, el 1995.

L’any 1962 es va casar amb Carmen Huguet, de la República de San Salvador, amb qui va tenir dos fills, Carolina i David. Des de ben jove va vincular el seu nom al teixit associatiu montblanquí. Va ser també jutge substitut del districte de Montblanc, tresorer i president de l’Associació de Veïns de Rojals, i un dels impulsors de la dinamització cultural d’aquest nucli a través de publicacions i estudis sobre el seu entorn.

Al llarg dels anys va assumir responsabilitats clau en entitats de referència: presidí el Museu Comarcal en fou després vicepresident, així com president de l’Associació Museu-Arxiu de Montblanc i comarca i exercí de tresorer del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, des d’on va contribuir a la recerca i divulgació de la història local i comarcal.

Contijoch va destacar com a escriptor prolífic i divulgador incansable. Va publicar treballs d’assaig històric sobre l’Ifni, el sometent, la parròquia de Rojals o la presència montblanquina a l’Àfrica, alhora que cultivava la narrativa breu, les rondalles i la memòria popular en llibres com Els masos de Rojals, Ràfegues muntanyenques, Gags urbans o Contes del món, entre d’altres.

Va ser col·laborador habitual d’Espitllera, L’Orella de Farena, El Foradot –publicació que acabaria dirigint–, així com de revistes especialitzades i diaris. Des de feia més d’una dècada, col·laborava amb el Setmanari Nova Conca amb articles cada setmana. 

En l’àmbit digital, també va participar en espais de divulgació com el bloc Conèixer Catalunya i en la revista de l’Associació catalana de veterans de Sidi-Ifni, de la qual en fou sotspresident i coordinador editorial. Des de feia anys vivia a Sitges amb la seva família, localitat en la qual va traspassar ahir dijous.

El tanatori tindrà lloc demà divendres 16 de gener de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia. La missa se celebrarà a dos quarts de cinc de la tarda a l’església de Sant Miquel de Montblanc. 

Des d’aquestes línies, Nova Conca se suma al condol a la família i amics per aquesta sentida pèrdua. Josep Maria Contijoch, descansi en pau.