Teresa Felip, com els artistes de veritat, és artista de naixement, tot i que la seva formació es completés a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, hereva de la històrica Escola Sant Jordi de la Ciutat Comtal.
 

Durant més de trenta anys ha compaginat la feina com a professora d’educació secundària a Barcelona, Sabadell, Tàrrega i Reus amb l’activitat artística.
 

Als anys 70, una joveníssima Teresa Felip practicava una pintura de figures definides per poderosos traços negres en la tradició de l’expressionisme europeu o del muralisme mexicà. Posteriorment, va començar uns anys d’experimentació amb tècniques com l’aerògraf, les tintes per a roba, el collage o el treball sobre superfícies amb forta personalitat com les arpilleres o les xarxes metàl·liques, en pintures on la figuració deixà pas a una abstracció gestual en la tradició de l’informalisme europeu. El magnífic sentit del color que caracteritza tota l’obra de Teresa restava evident en obres posteriors més properes al lirisme de Rothko. 
 

Però el motor de l’art no és l’autocomplaença sinó el dubte, l’actitud vital de recerca, d’experimentació, el neguit d’haver de provar sempre cap a on porta un nou camí.
 

Les obres exposades a la sala montblanquina són representatives de la seva activitat durant els darrers dos anys, quan Teresa ha tornat la seva mirada als referents eterns de l’art: el cos humà, el paisatge i les tradicions visuals de l’entorn cultural de l’artista.

Podem veure en aquesta exposició tres grups d’obres ben definits: paisatges montblanquins, nus femenins del natural i una revisió personal de la figura romànica de Crist en Majestat.
 

Es tracta d’obres sobre paper on el dibuix torna a recuperar el protagonisme. És un dibuix a base de traços oberts, que defineixen les formes sense limitar-les completament, sense tancar-les. La Teresa dibuixa del natural, sigui el paisatge urbà o el cos d’una model d’estudi amb llapis, carbó, pintures de cera o pastel.
 

Tot i la importància del dibuix, el color hi juga també un paper clau per a definir les formes, per a emfatitzar-les i donar expressivitat a les imatges, fins al punt que a moltes de les seves obres el color arriba a amagar les línies i pren el protagonisme.
 

És ben significatiu el procés d’elaboració de l’única pintura a l’oli d’aquesta mostra, que és una visió personal de la talla romànica coneguda com a Majestat Batlló. La figura és ben identificable als dibuixos inicials, però la depuració, l’eliminació de tot allò que no és imprescindible porta a una obra final propera a l’abstracció, on els colors blau i vermell de la policromia de la talla romànica prenen possessió del llenç.
 

Teresa Felip ens regala la seva particular mirada d’artista sobre la quotidianitat i ens invita a veure amb altres ulls formes i colors que tenim tan al nostre abast que acabem per no veure’ls. Per això necessitem que l’artista ens convidi a mirar-los.