La situació de vent del nord que ha afectat Catalunya al llarg del cap de setmana ha comportat ratxes fortes de vent, neu a bona part del Pirineu, una baixada molt important de la temperatura arreu del país i una notable alteració marítima.

Després d’haver provocat precipitacions generalitzades a Catalunya durant la matinada de divendres, la depressió en superfície que ens afectava es va allunyar ràpidament cap al nord-est fins a situar-se a la zona del golf de Gènova al llarg de dissabte. Aquesta posició de la baixa, juntament amb la presència d’altes pressions a l’Atlàntic, van permetre que entre dissabte i diumenge es produís una advecció molt clara del nord i nord-est a Catalunya, que va comportar l’arribada d’una massa d’aire fred provinent de l’interior del continent.

Just abans de produir-se el descens de la temperatura en superfície, l’arribada d’aire molt fred en alçada va afavorir la formació de tempestes, que dissabte a la tarda van afectar alguns sectors del nord-est del país. La precipitació va ser localment intensa i en molts casos va anar acompanyada de calamarsa i pedra. Fins i tot es van arribar a observar mànegues en punts del litoral central.

Les quantitats de precipitació més destacades que té constància l’SMC, totes corresponents a estacions de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), van ser els 27,3 mm de Canet de Mar (el Maresme), els 20,0 mm de Salt (el Gironès) o els 18,0 mm de Sils (la Selva).

Independentment, el flux de vent del nord va produir precipitacions en forma de neu a tot el Pirineu i, fins i tot, en punts del Prepirineu, amb una cota que va anar baixant ràpidament durant la tarda de dissabte fins arribar al fons de vall en alguns casos. Els gruixos més destacats enregistrats a les estacions d’alta muntanya de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) van ser els 7 cm de Bonaigua (2.247 m) o els 6 cm de Certascan (2.400 m), ambdues al Pallars Sobirà. Tanmateix, cal destacar que la neu també va arribar a agafar, tot i que acumulant un gruix de només 1 cm, a Vielha (la Val d’Aran).

Pel que fa al vent, va bufar amb ratxes molt fortes entre dissabte i diumenge i es van arribar a superar els 100 km/h a l’Alt Empordà, les Terres de l’Ebre i zones elevades del Pirineu, Prepirineu i prelitoral.

A les estacions de Molló (el Ripollès) i el Pont de Suert (l’Alta Ribagorça), amb dades des de l’any 1996, s’ha superat la ratxa màxima de vent més forta en un mes d’octubre. En el cas de Molló, els 92,9 km/h de diumenge superen els 87,1 km/h del 19 d’octubre de 1998. D’altra banda, els 66,2 km/h de dissabte mesurats al Pont de Suert superen els 63,7 km/h del 30 d’octubre de 2007.

A la resta del país, i tot i que ha estat una ventada molt destacada per ser un mes d’octubre, s’havien assolit ratxes més elevades en episodis anteriors, com ara el del 25 i 26 d’octubre de 2010, que va afectar especialment alguns sectors del Pirineu i Prepirineu.

Finalment, cal destacar especialment la important baixada de la temperatura que ha comportat l’advecció del nord i que ha provocat que l’ambient fos hivernal a Catalunya entre diumenge i dilluns. El mapa següent mostra la topografia 850 hPa corresponent al diumenge 28 d’octubre a les 12 hores UTC, on s’aprecia la important advecció del nord sobre el Principat impulsada per una àrea de baixes pressions centrada al golf de Gènova.