Agricultura estableix uns criteris de bones pràctiques per a la recol·lecció de la molsa per fer-la més sostenible
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha establert una sèrie de normes per regular la recol·lecció de la molsa i fer-la més sostenible. L’època de recollida és la compresa entre el 15 de setembre i el 15 de maig, i el límit de recol·lecció de caire domèstic se situa en 4 m2. El Departament també recomana buscar alternatives a la molsa per als pessebres, com ara gespes artificials o naturals, sorra, pedres o bé molsa reutilitzada d’altres anys.
La molsa no es pot recollir en zones de protecció amb plans rectors vigents on figurin restriccions a aquest aprofitament, per exemple, els PEIN (Decret 328/1992) i les zones on són presents les espècies estrictament protegides del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Tampoc no es pot recollir en fonts i aigües epicontinentals on la molsa estigui i pugui estar en contacte amb aigua en el període d’avinguda ordinària. Recollir la molsa en aquests espais afectaria els hàbitats de la fauna i la flora i podria facilitar l’erosió. Finalment, tampoc no es pot recollir en terrenys forestals que hagin patit un incendi forestal en els darrers 10 anys.
Es poden recollir superfícies contínues inferiors a 1 m2, de manera que quedi una superfície igual o superior a l’extreta en el terreny, repartida homogèniament. No s’ha de malmetre el substrat, amb un màxim de 3 cm de profunditat, i s’han d’utilitzar eines adequades que no causin danys a l’entorn ni malmetin el substrat.
Cal recordar que tots els terrenys forestals tenen titular ja sigui públic o privat, i, per tant, cal l’autorització del propietari. Per això, quan els agents de l’autoritat constatin, en les zones d’extracció o durant el transport, quantitats iguals o superiors als 4 m2 de molsa, caldrà l’autorització de la propietat o comprovants dels producte. En cas de no tenir-ne, es retornarà al bosc, independentment de les sancions administratives que se’n puguin derivar.
La molsa i el pessebre
Les molses són petites plantes que formen clapes de color verd tot l’any, on s’inclouen diferents espècies de briòfits. Tenen una gran capacitat de retenció d’aigua i d’acumulació de nutrients. Són l’hàbitat d’animals petits, serveixen de substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes i protegeixen el sòl.
És un costum per Nadal, molt arrelat a Catalunya, muntar el pessebre. Els pessebres, tal com els coneixem avui, van començar el segle XVI. Es tracta de reproduir escènicament el naixement de Jesús a través de la incorporació de figures en escenes que representen habitualment la cova, l’Anunciació als pastors, l’Adoració dels Reis i activitats de la vida quotidiana. L’expressió, el colorit i les formes de les figures són clau en aquesta representació i poden tenir un gran valor artístic.
Per al paisatge, s’utilitzen elements naturals com ara serradures, suro i molsa, els quals també prenen una gran rellevància en recrear l’escenari rural que representa el pessebre.
La molsa no es pot recollir en zones de protecció amb plans rectors vigents on figurin restriccions a aquest aprofitament, per exemple, els PEIN (Decret 328/1992) i les zones on són presents les espècies estrictament protegides del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Tampoc no es pot recollir en fonts i aigües epicontinentals on la molsa estigui i pugui estar en contacte amb aigua en el període d’avinguda ordinària. Recollir la molsa en aquests espais afectaria els hàbitats de la fauna i la flora i podria facilitar l’erosió. Finalment, tampoc no es pot recollir en terrenys forestals que hagin patit un incendi forestal en els darrers 10 anys.
Es poden recollir superfícies contínues inferiors a 1 m2, de manera que quedi una superfície igual o superior a l’extreta en el terreny, repartida homogèniament. No s’ha de malmetre el substrat, amb un màxim de 3 cm de profunditat, i s’han d’utilitzar eines adequades que no causin danys a l’entorn ni malmetin el substrat.
Cal recordar que tots els terrenys forestals tenen titular ja sigui públic o privat, i, per tant, cal l’autorització del propietari. Per això, quan els agents de l’autoritat constatin, en les zones d’extracció o durant el transport, quantitats iguals o superiors als 4 m2 de molsa, caldrà l’autorització de la propietat o comprovants dels producte. En cas de no tenir-ne, es retornarà al bosc, independentment de les sancions administratives que se’n puguin derivar.
La molsa i el pessebre
Les molses són petites plantes que formen clapes de color verd tot l’any, on s’inclouen diferents espècies de briòfits. Tenen una gran capacitat de retenció d’aigua i d’acumulació de nutrients. Són l’hàbitat d’animals petits, serveixen de substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes i protegeixen el sòl.
És un costum per Nadal, molt arrelat a Catalunya, muntar el pessebre. Els pessebres, tal com els coneixem avui, van començar el segle XVI. Es tracta de reproduir escènicament el naixement de Jesús a través de la incorporació de figures en escenes que representen habitualment la cova, l’Anunciació als pastors, l’Adoració dels Reis i activitats de la vida quotidiana. L’expressió, el colorit i les formes de les figures són clau en aquesta representació i poden tenir un gran valor artístic.
Per al paisatge, s’utilitzen elements naturals com ara serradures, suro i molsa, els quals també prenen una gran rellevància en recrear l’escenari rural que representa el pessebre.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres