Neix SIKARRA, Xarxa d’Entitats de la Segarra Històrica
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Trenta-tres persones, convocades en representació de setze entitats provinents dels diferents territoris que històricament formen part de la Segarra, s’han trobat aquest dissabte dia 10 de novembre a Verdú per sumar esforços i treballar per la preservació de la identitat segarrenca comuna.
La reunió, continuació d’una anterior celebrada als Prats de Rei al mes de juliol, ha tingut com a punt central el debat sobre un manifest comú que reivindiqui el retrobament de l’autèntica Segarra. El document que ha estat aprovat pels presents defensa la identitat segarrenca com un actiu per a cadascun dels col·lectius, demana que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional i compromet als signats a mantenir un contacte permanent, tant a través d’intercanvis de materials i d’informació, com d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus.
El col·lectiu resultant ha rebut el nom de Sikarra, Xarxa d’Entitats de la Segarra Històrica, en referència al topònim ibèric documentat des del segle III aC i a l’àmbit territorial comú, avui repartit entre tres províncies. Les entitats constituents han estat l’Associació Baixa Segarra, l’Agrupació Cultural Sigarra, el Fòrum l’Espitllera, la Fundació Jordi Cases, la Sitja, l’Associació de la Vall del Corb, la Fundació Tekhnikós, la Gestora de Serveis de Comunicació, el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, el Centre Municipal de Cultura de Cervera, Seny Major, Espai Llobregós, Terra per la terra, l’Associació Patrimoni Cultural i Artístic de Torà i el Grup de Defensa del Medi Natural, a banda dels Amics de l’Arquitectura Popular que han excusat la seva presència, provinents de municipis com Santa Coloma de Queralt, els Prats de Rei, Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Calaf, Guimerà, Verdú, Calonge de Segarra, Sant Martí de Maldà, Cervera o Torà, i convida a incorporar-s’hi d’altres col·lectius que s’identifiquin amb el nexe d’unió i desitgin integrar-s’hi.
Dins el full de ruta han previst organitzar el proper simpòsium a Santa Coloma de Queralt per debatre sobre la identitat segarrenca, així com a donar a conèixer els seus projectes i accions concretes a través del web SomSegarra.cat.
Durant la reunió s’ha exposat als presents el document d’al·legacions formulat davant la DG d’Energia i Mines de la Generalitat des del Fòrum l’Espitllera, amb l’adhesió del Grup de Defensa del Medi Natural, davant la sol·licitud de prospeccions d’hidrocarburs que afectarien bona part de la Catalunya central, i se les ha convidat a participar en la trobada per tractar el tema que tindrà lloc el proper 24 de novembre a Cervera amb altres col·lectius de tot el país.
Manifest “Pel retrobament de l’autèntica Segarra”
Les entitats que signem aquest document, reunides a la vila de Verdú el 10 de novembre de 2012 tot recollint l’esperit i l’impuls de la primera Trobada d’Entitats de la Segarra Històrica que va tenir lloc als Prats de Rei el passat dia 7 de juliol, i considerant-nos hereus i partícips d’un sentiment d’identitat i pertinença que deriva tant de fets de la natura com de voluntats i tradicions mantingudes de generació en generació al llarg de segles, lliurement i oberta
MANIFESTEM
Que la Segarra és una comarca natural que respon a un seguit de fets geogràfics i històrics, entre els quals destaca el seu caràcter de terra seca i elevada, comprenent les capçaleres de diversos rius de l’altiplà central de Catalunya, a banda i banda de l’espina dorsal que assenyala la Catalunya oriental (conca de l’Anoia) i l’occidental (conques del Llobregós, el Sió, el d’Ondara i el Corb, bàsicament), a més de la meridional (conca del Gaià) i, històricament, d’altres zones ja en contacte amb les Garrigues, a l’extrem sud-occidental d’un territori extraordinàriament extens;
Que la Segarra és, per tant, una gran àrea de contacte, pas i intercanvi entre diferents sectors de Catalunya que, si en prescindíssim, semblarien molt allunyats entre si;
Que confirmem l’existència d’una identitat segarrenca comuna d’aquests territoris i en reafirmem la validesa en el moment actual i de cara al futur, al marge i sense detriment de les divisions administratives modernes que, amb uns límits molt diferents dels que marca la tradició i dibuixa la geografia, empren el nom de comarques;
Que aquesta identitat és un actiu per a cadascun de nosaltres i en conjunt, de manera que no té sentit restringir-la a un fet del passat, sinó que manté una potencialitat de futur en molts àmbits (no necessàriament els administratius) que ens convé preservar i posar en valor;
Que les arrels històriques de la Segarra s’enfonsen més de dos mil anys enrere, com posen de manifest no sols les làpides romanes dels Prats de Rei al·lusives a un municipium Sigarrensis (segle I-II), sinó també la inscripció del topònim Sikarra en monedes ibèriques del segle III-II abans de la nostra era.
Per això PROPOSEM
Que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional, és a dir, com una autèntica comarca natural;
Que es potenciï entre els habitants dels seus diversos territoris, al marge de les adscripcions oficials actualment vigents, el sentiment de pertinença a una realitat comarcal que manté potents valors identitaris;
Que el marc natural de la Segarra històrica sigui tingut en compte particularment en determinats àmbits i per a determinades activitats, com ara la cultura, el turisme, el medi ambient i les infraestructures a nivell regional.
I, finalment, ens COMPROMETEM a:
Sumar esforços entre les entitats signants d’aquest manifest, i les que s’hi vulguin afegir a partir d’ara, per preservar i potenciar la identitat segarrenca en tots els nostres territoris;
Instar les autoritats regionals i nacionals a reconèixer aquest marc identitari i a actuar en conseqüència;
Mantenir un contacte permanent que doni continuïtat a aquest impuls en forma no sols d’intercanvis de materials i d’informació, sinó també d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus;
Impulsar els estudis sobre la Segarra com a àmbit territorial d’ampli abast, en la línia de la posada en valor de la identitat com a element sociocultural de futur i en el marc de la redefinició i el reconeixement de Catalunya com a estat lliure i sobirà.
La reunió, continuació d’una anterior celebrada als Prats de Rei al mes de juliol, ha tingut com a punt central el debat sobre un manifest comú que reivindiqui el retrobament de l’autèntica Segarra. El document que ha estat aprovat pels presents defensa la identitat segarrenca com un actiu per a cadascun dels col·lectius, demana que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional i compromet als signats a mantenir un contacte permanent, tant a través d’intercanvis de materials i d’informació, com d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus.
El col·lectiu resultant ha rebut el nom de Sikarra, Xarxa d’Entitats de la Segarra Històrica, en referència al topònim ibèric documentat des del segle III aC i a l’àmbit territorial comú, avui repartit entre tres províncies. Les entitats constituents han estat l’Associació Baixa Segarra, l’Agrupació Cultural Sigarra, el Fòrum l’Espitllera, la Fundació Jordi Cases, la Sitja, l’Associació de la Vall del Corb, la Fundació Tekhnikós, la Gestora de Serveis de Comunicació, el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, el Centre Municipal de Cultura de Cervera, Seny Major, Espai Llobregós, Terra per la terra, l’Associació Patrimoni Cultural i Artístic de Torà i el Grup de Defensa del Medi Natural, a banda dels Amics de l’Arquitectura Popular que han excusat la seva presència, provinents de municipis com Santa Coloma de Queralt, els Prats de Rei, Torrefeta i Florejacs, els Plans de Sió, Calaf, Guimerà, Verdú, Calonge de Segarra, Sant Martí de Maldà, Cervera o Torà, i convida a incorporar-s’hi d’altres col·lectius que s’identifiquin amb el nexe d’unió i desitgin integrar-s’hi.
Dins el full de ruta han previst organitzar el proper simpòsium a Santa Coloma de Queralt per debatre sobre la identitat segarrenca, així com a donar a conèixer els seus projectes i accions concretes a través del web SomSegarra.cat.
Durant la reunió s’ha exposat als presents el document d’al·legacions formulat davant la DG d’Energia i Mines de la Generalitat des del Fòrum l’Espitllera, amb l’adhesió del Grup de Defensa del Medi Natural, davant la sol·licitud de prospeccions d’hidrocarburs que afectarien bona part de la Catalunya central, i se les ha convidat a participar en la trobada per tractar el tema que tindrà lloc el proper 24 de novembre a Cervera amb altres col·lectius de tot el país.
Manifest “Pel retrobament de l’autèntica Segarra”
Les entitats que signem aquest document, reunides a la vila de Verdú el 10 de novembre de 2012 tot recollint l’esperit i l’impuls de la primera Trobada d’Entitats de la Segarra Històrica que va tenir lloc als Prats de Rei el passat dia 7 de juliol, i considerant-nos hereus i partícips d’un sentiment d’identitat i pertinença que deriva tant de fets de la natura com de voluntats i tradicions mantingudes de generació en generació al llarg de segles, lliurement i oberta
MANIFESTEM
Que la Segarra és una comarca natural que respon a un seguit de fets geogràfics i històrics, entre els quals destaca el seu caràcter de terra seca i elevada, comprenent les capçaleres de diversos rius de l’altiplà central de Catalunya, a banda i banda de l’espina dorsal que assenyala la Catalunya oriental (conca de l’Anoia) i l’occidental (conques del Llobregós, el Sió, el d’Ondara i el Corb, bàsicament), a més de la meridional (conca del Gaià) i, històricament, d’altres zones ja en contacte amb les Garrigues, a l’extrem sud-occidental d’un territori extraordinàriament extens;
Que la Segarra és, per tant, una gran àrea de contacte, pas i intercanvi entre diferents sectors de Catalunya que, si en prescindíssim, semblarien molt allunyats entre si;
Que confirmem l’existència d’una identitat segarrenca comuna d’aquests territoris i en reafirmem la validesa en el moment actual i de cara al futur, al marge i sense detriment de les divisions administratives modernes que, amb uns límits molt diferents dels que marca la tradició i dibuixa la geografia, empren el nom de comarques;
Que aquesta identitat és un actiu per a cadascun de nosaltres i en conjunt, de manera que no té sentit restringir-la a un fet del passat, sinó que manté una potencialitat de futur en molts àmbits (no necessàriament els administratius) que ens convé preservar i posar en valor;
Que les arrels històriques de la Segarra s’enfonsen més de dos mil anys enrere, com posen de manifest no sols les làpides romanes dels Prats de Rei al·lusives a un municipium Sigarrensis (segle I-II), sinó també la inscripció del topònim Sikarra en monedes ibèriques del segle III-II abans de la nostra era.
Per això PROPOSEM
Que la Segarra sigui reconeguda arreu del país com una entitat geogràfica, històrica i tradicional, és a dir, com una autèntica comarca natural;
Que es potenciï entre els habitants dels seus diversos territoris, al marge de les adscripcions oficials actualment vigents, el sentiment de pertinença a una realitat comarcal que manté potents valors identitaris;
Que el marc natural de la Segarra històrica sigui tingut en compte particularment en determinats àmbits i per a determinades activitats, com ara la cultura, el turisme, el medi ambient i les infraestructures a nivell regional.
I, finalment, ens COMPROMETEM a:
Sumar esforços entre les entitats signants d’aquest manifest, i les que s’hi vulguin afegir a partir d’ara, per preservar i potenciar la identitat segarrenca en tots els nostres territoris;
Instar les autoritats regionals i nacionals a reconèixer aquest marc identitari i a actuar en conseqüència;
Mantenir un contacte permanent que doni continuïtat a aquest impuls en forma no sols d’intercanvis de materials i d’informació, sinó també d’organització conjunta d’esdeveniments de tot tipus;
Impulsar els estudis sobre la Segarra com a àmbit territorial d’ampli abast, en la línia de la posada en valor de la identitat com a element sociocultural de futur i en el marc de la redefinició i el reconeixement de Catalunya com a estat lliure i sobirà.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres