Catalunya: les vies més transitades de l’Estat i, alhora, les més cares
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Catalunya es caracteritza per ser una regió amb un volum de quilòmetres de via de peatge per sobre de la mitjana espanyola (21,1% del total), xifra superior al pes en població (16%), superfície (6,3%) i producte interior brut (18,7%) catalans. Aquesta situació s’ha corregit lleugerament els darrers anys gràcies al fet que les noves autopistes espanyoles s’han construït fora de Catalunya, però segueix mantenint-se una sobredotació relativa d’autopistes de peatge.
Per contra, el volum de quilòmetres de via d’alta capacitat lliures de peatge (autovies i autopistes sense peatge) a Catalunya és inferior al del conjunt espanyol (5,4% del total), un pes relatiu inferior a la població, superfície i PIB catalans. Aquesta situació s’ha mantingut pràcticament constant durant la darrera dècada, ja que la política inversora en aquest tipus de vies a Catalunya ha estat molt similar a la de la resta d’Espanya.
Entre 2003 i 2010, Catalunya ha rebut una mitjana de 502 milions d’euros en inversions per a carreteres, el 10,9% del total regionalitzat, el que suposa, novament, un pes relatiu inferior a la població i PIB catalans. Per població li correspondrien 740 milions d’euros, i per PIB, 865 milions d’euros.
L’elevada dotació d’autopistes de peatge i el dèficit en vies d’alta capacitat lliures de peatge fan que moure’s per Catalunya ràpidament per carretera sigui car. El cost per quilòmetre en 4 recorreguts interiors catalans amb origen/destinació Barcelona de mitjana distància i molt transitats és de 17,1 cèntims, incloent-hi el carburant i els peatges. Això representa un 33,4% més car que els seus equivalents a Madrid i un 43,2% més car que els seus equivalents a Sevilla.
El trajecte Barcelona–Tarragona, de 100 km de distància, es pot fer en 1 h i 25 minuts utilitzant vies de peatge. Aquest trajecte es fa en un temps molt similar al Madrid-Segòvia i al Sevilla-Huelva, però en tots dos casos el viatge és més barat, especialment el Sevilla–Huelva, que és lliure de peatge.
Per unir Barcelona amb Figueres per carretera, podem fer-ho en 1 h i 48 minuts a un cost de 20 cèntims el quilòmetre, temps superior al Madrid–Alcázar de San Juan, que té un cost menor, i lleugerament més ràpid que el Sevilla-Còrdova, lliure de peatge.
El trajecte Barcelona–Lleida, lliure de peatge, és el millor que té Catalunya entre capitals de província, ja que és més ràpid que el Sevilla-Antequera, tot i que més lent que el Madrid-Conca, trajectes amb uns costos totals semblants als catalans.
El tram Lleida-Girona permet fer un trajecte de 246 km en poc menys de 3 hores, temps similar als trajectes Madrid-Burgos i Sevilla-Granada, que són lliures de peatge, de manera que el català té un cost total de 15 cèntims per quilòmetre, mentre que els altres dos ronden els 12 cèntims/km.
En trajectes llargs com Barcelona-Madrid, el cost/km és de 15,7 cèntims, xifra un 25,6% més alta que la d’un conjunt de recorreguts de llarga distància amb origen/destinació Madrid (Bilbao, A Coruña, Màlaga, Sevilla i València).
Finalment, de les vies considerades en l’anàlisi de costos per quilòmetre partint de Barcelona, Madrid i Sevilla, a les de Catalunya es dóna un nivell d’intensitat mitjana de trànsit molt superior, concretament, un 55,8% més que a Madrid i un 61,9% més que a Sevilla.
Així, doncs, a Catalunya trobem les vies més transitades de l’Estat i, alhora, les més cares.
Conclusions
Catalunya es caracteritza per ser una regió amb un volum de quilòmetres de via de peatge per sobre de la mitjana espanyola (21,1% del total), xifra superior al pes en població (16%), superfície (6,3%) i producte interior brut (18,7%) catalans. Aquesta situació s’ha corregit lleugerament els darrers anys gràcies al fet que les noves autopistes espanyoles s’han construït fora de Catalunya, però segueix mantenint-se una sobredotació relativa d’autopistes de peatge.
Per contra, el volum de quilòmetres de via d’alta capacitat lliures de peatge (autovies i autopistes sense peatge) a Catalunya és inferior al del conjunt espanyol (5,7% del total), un pes relatiu inferior a la població, superfície i PIB catalans. Aquesta situació s’ha mantingut pràcticament constant durant la darrera dècada, ja que la política inversora en aquest tipus de vies a Catalunya ha estat molt similar a la de la resta d’Espanya.
Entre 2003 i 2010, Catalunya ha rebut una mitjana de 502 milions d’euros en inversions per a carreteres, el 10,9% del total regionalitzat, el que suposa, novament, un pes relatiu inferior a la població i PIB catalans.
L’elevada dotació d’autopistes de peatge i el dèficit en vies d’alta capacitat lliures de peatge fan que moure’s per Catalunya ràpidament per carretera sigui un 33,4% més car que a Madrid en trajectes relativament curts comparables, i un 25,6% més car en trajectes més llargs de capitals provincials (Bilbao, A Coruña, Màlaga, Sevilla i València) cap a Madrid.
Finalment, a les vies considerades en l’anàlisi de costos per quilòmetre partint de Barcelona, Madrid i Sevilla, s’hi dóna un nivell d’intensitat mitjana de trànsit molt superior a Catalunya, concretament un 55,8% més que a Madrid i un 61,9% més que a Sevilla.
Així, doncs, a Catalunya trobem les vies més transitades de l’Estat i, alhora, les més cares.
Per contra, el volum de quilòmetres de via d’alta capacitat lliures de peatge (autovies i autopistes sense peatge) a Catalunya és inferior al del conjunt espanyol (5,4% del total), un pes relatiu inferior a la població, superfície i PIB catalans. Aquesta situació s’ha mantingut pràcticament constant durant la darrera dècada, ja que la política inversora en aquest tipus de vies a Catalunya ha estat molt similar a la de la resta d’Espanya.
Entre 2003 i 2010, Catalunya ha rebut una mitjana de 502 milions d’euros en inversions per a carreteres, el 10,9% del total regionalitzat, el que suposa, novament, un pes relatiu inferior a la població i PIB catalans. Per població li correspondrien 740 milions d’euros, i per PIB, 865 milions d’euros.
L’elevada dotació d’autopistes de peatge i el dèficit en vies d’alta capacitat lliures de peatge fan que moure’s per Catalunya ràpidament per carretera sigui car. El cost per quilòmetre en 4 recorreguts interiors catalans amb origen/destinació Barcelona de mitjana distància i molt transitats és de 17,1 cèntims, incloent-hi el carburant i els peatges. Això representa un 33,4% més car que els seus equivalents a Madrid i un 43,2% més car que els seus equivalents a Sevilla.
El trajecte Barcelona–Tarragona, de 100 km de distància, es pot fer en 1 h i 25 minuts utilitzant vies de peatge. Aquest trajecte es fa en un temps molt similar al Madrid-Segòvia i al Sevilla-Huelva, però en tots dos casos el viatge és més barat, especialment el Sevilla–Huelva, que és lliure de peatge.
Per unir Barcelona amb Figueres per carretera, podem fer-ho en 1 h i 48 minuts a un cost de 20 cèntims el quilòmetre, temps superior al Madrid–Alcázar de San Juan, que té un cost menor, i lleugerament més ràpid que el Sevilla-Còrdova, lliure de peatge.
El trajecte Barcelona–Lleida, lliure de peatge, és el millor que té Catalunya entre capitals de província, ja que és més ràpid que el Sevilla-Antequera, tot i que més lent que el Madrid-Conca, trajectes amb uns costos totals semblants als catalans.
El tram Lleida-Girona permet fer un trajecte de 246 km en poc menys de 3 hores, temps similar als trajectes Madrid-Burgos i Sevilla-Granada, que són lliures de peatge, de manera que el català té un cost total de 15 cèntims per quilòmetre, mentre que els altres dos ronden els 12 cèntims/km.
En trajectes llargs com Barcelona-Madrid, el cost/km és de 15,7 cèntims, xifra un 25,6% més alta que la d’un conjunt de recorreguts de llarga distància amb origen/destinació Madrid (Bilbao, A Coruña, Màlaga, Sevilla i València).
Finalment, de les vies considerades en l’anàlisi de costos per quilòmetre partint de Barcelona, Madrid i Sevilla, a les de Catalunya es dóna un nivell d’intensitat mitjana de trànsit molt superior, concretament, un 55,8% més que a Madrid i un 61,9% més que a Sevilla.
Així, doncs, a Catalunya trobem les vies més transitades de l’Estat i, alhora, les més cares.
Conclusions
Catalunya es caracteritza per ser una regió amb un volum de quilòmetres de via de peatge per sobre de la mitjana espanyola (21,1% del total), xifra superior al pes en població (16%), superfície (6,3%) i producte interior brut (18,7%) catalans. Aquesta situació s’ha corregit lleugerament els darrers anys gràcies al fet que les noves autopistes espanyoles s’han construït fora de Catalunya, però segueix mantenint-se una sobredotació relativa d’autopistes de peatge.
Per contra, el volum de quilòmetres de via d’alta capacitat lliures de peatge (autovies i autopistes sense peatge) a Catalunya és inferior al del conjunt espanyol (5,7% del total), un pes relatiu inferior a la població, superfície i PIB catalans. Aquesta situació s’ha mantingut pràcticament constant durant la darrera dècada, ja que la política inversora en aquest tipus de vies a Catalunya ha estat molt similar a la de la resta d’Espanya.
Entre 2003 i 2010, Catalunya ha rebut una mitjana de 502 milions d’euros en inversions per a carreteres, el 10,9% del total regionalitzat, el que suposa, novament, un pes relatiu inferior a la població i PIB catalans.
L’elevada dotació d’autopistes de peatge i el dèficit en vies d’alta capacitat lliures de peatge fan que moure’s per Catalunya ràpidament per carretera sigui un 33,4% més car que a Madrid en trajectes relativament curts comparables, i un 25,6% més car en trajectes més llargs de capitals provincials (Bilbao, A Coruña, Màlaga, Sevilla i València) cap a Madrid.
Finalment, a les vies considerades en l’anàlisi de costos per quilòmetre partint de Barcelona, Madrid i Sevilla, s’hi dóna un nivell d’intensitat mitjana de trànsit molt superior a Catalunya, concretament un 55,8% més que a Madrid i un 61,9% més que a Sevilla.
Així, doncs, a Catalunya trobem les vies més transitades de l’Estat i, alhora, les més cares.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres