Avui s’ha reunit la comissió que s’encarrega d’avaluar la situació actual de despoblament d’algunes zones rurals de Catalunya i d’impulsar la coordinació i priorització de les polítiques en els diferents àmbits de Govern que incideixen a atenuar les causes del desequilibri demogràfic i territorial del país. El  Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació lidera aquesta Comissió, creada el setembre de 2017, i on participen els departaments de Territori i Sostenibilitat, Salut, Ensenyament, de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, Polítiques Digitals i Administració Pública, Treball, Afers Socials i Famílies, Cultura, Interior, Empresa i Coneixement, Presidència, així com l’Agència de l'Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de les Dones. També hi és present com a convidat el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals, i Transparència.

Catalunya afronta aquesta problemàtica de manera transversal i participada pels diferents departaments de la Generalitat que hi tenen competències i que incideixen en les estratègies per a afavorir el relleu generacional, la dinamització socioeconòmica, i la qualitat de vida en les zones rurals per a fomentar l’arrelament de la població i la seva fixació al territori.

Les zones rurals, un 88% de la superfície total de Catalunya

La població i els territoris rurals de Catalunya representen el 88% de la superfície total de Catalunya, el 34% de la població catalana i el 79% del total dels municipis.

L’evolució demogràfica a Catalunya, des del segle XIX, mostra una pèrdua contínua de pes demogràfic i econòmic de les comarques interiors en benefici de l’entorn de les àrees més poblades. Aquesta concentració de població en les zones urbanes es contraposa al fet que el 90% del territori restant és rural. A més, el despoblament té causes i conseqüències desiguals en les diferents comarques de Catalunya, per la qual cosa cal definir polítiques específiques per a cadascuna, per a poder adaptar millor les accions a la realitat de cada territori. El 60% de municipis de menys de 1.000 habitants ha perdut població entre 2008 i 2015, especialment en les zones del Prepirineu, secans de Lleida, i interior de Tarragona i Terres d’Ebre.