Els millors Carnavals del món

Diuen els que ho saben que els Carnavals són festes oriündes de les bacanals gregues i saturnals romanes. No hi estem gaire d’acord, atenent que aquelles se celebraven en recintes tancats amb tota mena d’orgies, mentre que als Carnavals la norma elemental consisteix a fer-los a l’aire lliure, amb tota la fanfàrria de crits, exhibicions, sorolls, músiques i gestos que apeteixi, però ni es menja ni es fornica (almenys mentre se celebra pels carrers), i amb això ja hem avançat molt. De Carnavals se’n fan a tot el món, per tant no els podem citar tots, però sí que en citarem els més importants.

 

El Carnaval de Rio de Janeiro
Possiblement el més important del món. Hi participen centenars de rues amb les xiques més ben plantades del Brasil, unes refistolades amb tota mena de tuls i vels confeti, i altes al revés, semidespullades, en biquini i algunes fins i tot sense sostenidors, i tots i totes desfilant durant hores muntades en carrosses com gratacels, amb disfresses de tota mena i colors i música samba —sobretot, molta samba—, i cada carrossa amb la seva orquestra de vint músics. Tots aquests ingredients són els principals factors que mouen el Carnaval més famós del Brasil. Milers de persones desfilen ballant el Sambadrome enmig d’una multitud de turistes arribats de tot el món, i és que la festa reuneix cada any cinc milions de persones, de les quals prop d’un milió són turistes. Abans, durant mesos, les escoles de samba, les autèntiques ànimes del carnestoltes de Rio, preparen les comparses, que de vegades poden arribar a integrar fins a cinc mil participants, i assagen les seves composicions amb l’objectiu de sorprendre i contribuir a fer més gran la llegenda.


El de Venècia
Aquest Carnaval és diferent del de Rio, començant perquè no és tan bulliciós, i en canvi més elegant, ja que els participants van amb màscares i vestits acurats d’època (normalment del segle XVIII movent-se dalt la góndola, i amb un escenari de somni al tenir els canals de fons. També, a diferència de Rio de Janeiro, el Carnestoltes de Venècia repeteix cada any un ritual que es remunta a la fi de l’edat mitjana i que va tenir la seva màxima esplendor als segles XVII i XVIII. Les desfilades de disfresses es porten a terme a la plaça de Sant Marc, i els grans balls i festes públiques i privades, als vaixells tradicionals, que circulen sense parar pels principals canals de la ciutat. 


El de Nova Orleans
Sembla que al cinquè continent tot ha de ser més bulliciós; potser hi influeixen els climes, ja que Nova Orlenas és molt i molt calenta i humida. Diuen que qui ha conegut el Mardi Gras (dimarts gras) d’aquell Carnaval no l’oblida mai. La influència francesa i els colors porpra, verd i daurat, colors d’aquella Amèrica afrancesada, són molt presents a l’estat de Louisiana, en una festa que ve de principis del segle XVIII. Les celebracions no van d’acord amb les dates habituals del Carnaval, allí comencen al gener i es prolonguen durant setmanes amb desfilades de carrosses, balls de màscares i tota mena de bullici afroamericà. Les desfilades les organitzen esplendorosament les penyes carnavalesques, i en algunes carrosses hi van convidades persones il·lustres de la vida americana del tipus polítics, artistes de cinema i altres. És un Carnaval en què també es practiquen ritus de vudú.


El de Niça
L’elegant capital de la Riviera francesa es vesteix de gala per celebrar unes festes de bon gust. El Carnestoltes de Niça es remunta a la fi del segle XIX. És el més gran esdeveniment hivernal de la Costa Blava. Normalment, cada any conviden a un país a participar-hi amb la seva parafernàlia pròpia.


 El de Notting Hill
Aquest Carnaval de Londres, com el de Nova Orleans, se celebra al mes d’agost de la mà d’immigrants jamaicans, per tant conserva el calor i colorit del Carib, ja que les noies van vestides o mig desvestides amb plomes i vestimentes típiques d’aquelles latituds càlides, la qual cosa provoca un gran contrast amb l’ascetisme dels carrers de la capital d’Anglaterra. El seu caràcter obert l’ha convertit en el Carnaval més gran d’Europa i el segon del món, després del de Rio de Janeiro. I és que Notting Hill té un sabor propi, molt original i atraient.


El de Tenerife
El Carnestoltes de Santa Cruz de Tenerife ha estat declarat festa d’interès turístic internacional, i aspira, com el de Cadis, a convertir-se en un dels primers del món, i és que els canaris saben organitzar una festa espectacular en la qual disfresses, desfilades i carrosses la fan una munió l’humor i ironia. Com passa amb la majoria de Carnavals ibèrics, s’aprofita la festa per fer crítiques més o menys festives relaciones amb l’ambient polític de l’actualitat. Un acte destacat és el del dimarts amb el “Gran Cuso Apoteosi”, amb les reines magníficament vestides presidint una gran desfilada presenciada per milers de persones arribades de tot el món.


El de Cadis 
Aquest és un del Carnavals més atraients de la Terra per la seva comicitat i alegria. No es molt espectacular quant a murgues, primes dones, carrosses ni potser tampoc no té l’ambientació pròpia de tots els Carnavals, ja que la seva principal oferta és la de l’enginy, el sentit de l’humor i la gràcia, que els gaditans aconsegueixen fer entrar a les persones que hi assisteixen i als qui els veuen per televisió, que observen aquells grups d’homes, nois i joves que tot ballant van tocant instruments elementals de sons extremats per fer gala d’una mètrica aguda i originalment burlesca. La ciutat es bolca a organitzar una festa que ja és considerada d’interès turístic internacional. La mordacitat de les facècies, any rere any, repassa els temes més candents de cara als problemes del moment, i tot plegat fa que el Carnaval de Cadis sigui un dels més originals i divertits del món.


El de Sitges
Les celebracions del Carnestoltes de Sitges comencen el Dijous Llarder, amb l’arribada a l’ajuntament de la seva Majestat el Carnestoltes i la Reina del Carnaval. La lectura del Pericot, discurs satíric, serà el punt de partida d’unes festes que, fidels a la tradició, segueixen aquella màxima que ja s’ha fet popular: “Pel Carnaval tot s’hi val!”. La Rua de la Disbauxa (del desenfrenament) és un dels moments més destacats dels festejos, que es prolonguen durant una setmana en aquesta ciutat catalana coneguda internacionalment per la seva permissivitat i el seu caràcter cosmopolita.


El millor, el de Montblanc
Ara bé, el millor de tots els Carnavals és el de Montblanc, que aquest 2019 fa 34 anys. Durant aquests anys s’hi ha vist de tot, rues de legionaris, dones ben vestides, cotxes fúnebres, mainada decorada amb gust, disfresses d’animals diversos, etc., etc.