La rata preocupada

Hi havia una rata que estava preocupada, molt preocupada; de fet, senyores i senyors, feia temps que no feia res de bo, ja que aquesta mena d’angoixa vital en la qual vivia no li deixava tenir energia vital, i la poca que tenia era per estar preocupada.


Resulta que la rata, que coneixia molt bé i des de feia anys i panys el gat Silvestre, no entenia com aquest, d’un temps ençà, havia començat a deixar de perseguir-la. Sí, és clar, sabia la rata que el gat Silvestre havia trobat casa i que sembla que allà el tractaven molt bé, a diferència d’ella, que s’havia de seguir buscant la vida, claveguera aquí, descampat allà, o on pogués. En Silvestre, en canvi, feia temps que no anava pels carrers i llocs de malviure a veure si podia caçar-la a ella o a altres rates similars, i és clar, d’aquí la preocupació i el no viure de la nostra rata, que de fet havia començat a perdre pes de forma preocupant.


Pensant, pensant, la nostra rata va veure un dia fet realitat el seu somni, ja que en Silvestre, aprofitant que la seva mestressa es va deixar la porta mal tancada, va sortir al carrer i, patim-patam, el nostre gat, carregat en quilos i amb una panxa que li penjava tot anant ara cap aquí, ara cap allà, mentre caminava feliç i panxacontent, va fer cap on la pobra rata era. Aquesta, incrèdula, va dirigir-se com va poder cap a en Silvestre, però aquest, lluny de voler-la caçar o ser una amenaça per a ella, va començar a jugar-hi amb la poteta; era clar que aquest no era el seu Silvestre, i que la bona vida l’havia aburgesat. De tan bon menjar, ja no necessitava omplir la panxa de rates com ella. La rata, decebuda, va decidir ignorar el gat i va veure com havia perdut massa el temps preocupada pel nostre Silvestre, tot i que la depressió ja mai més li va passar. Aquest va agafar el camí de retorn cap a casa i la rata va acabar morint d’enyorança dels vells temps, en aquell cementiri on les vídues assegudes en un balancí davant les tombes dels seus marits feien ganxet i alguns dies, fins i tot, els posaven el futbol amb el transistor.