Els països del nord

El resultat del degoteig d’emigrants, per un cantó, i refugiats, per l’altre, cap a terres de promissió, com seria el cas d’Europa, han estat degut a la mala gestió de les polítiques dels governs occidentals, portades a terme fa temps pel que fa a l’Àfrica. Perquè de ben segur que les coses podrien haver anat d’una altra manera, si no no s’hauria procedit de la manera que es va fer des dels seus inicis. Perquè cal tenir present que no estem parlant d’un continent pobre, però sí d’unes terres mal administrades.


Posant fil a l’agulla, entre els anys 1884 i 1885 se celebraven a Alemanya unes conferències per tal de resoldre la colonització d’Àfrica, punt de mira per a l’expansió econòmica dels estats europeus d’aquell moment. Per això, tot un seguit de premisses es portaren a terme: proclamació de la lliure navegació marítima i fluvial, així com el lliure comerç en tot el continent; es decreta el dret de colonitzar un continent, i s’accepta l’ocupació feta per mitjans militars. I resulta que a la cimera de Berlín no hi hagué cap representant dels regnes constituïts africans.


Mirant un mapa del continent africà ens adonem que està fet a cops de regle. Les línies dels traçats fronterers sovint seguien els interessos econòmics d’on es trobaven els diamants, el coure, l’or..., i altres matèries primeres. L’Àfrica fou concebuda i engendrada en funció dels interessos econòmics europeus.


Fou una Àfrica mal criada. Els mètodes que s’empraren deixaren seqüeles; un mal exemple que molts cacics de l’indret copiaren, ja que durant la colonització instruïren l’home africà per convertir-lo en instrument útil per als propòsits dels colonitzadors.


Les ciutats es construïren perquè els blancs estiguessin junts, en zones privilegiades i apartats dels barris indígenes. Hi havia una escala humana per a uns i una altra per als altres.


El 1960 es porta la descolonització forçosa del territori. Per altra banda, Rússia i els EUA, per dirimir les seves diferències, utilitzaren el sòl africà. I així començà el degoteig armat, amb guerres d’alliberament. Rússia donava suport revolucionari contra l’imperialisme dels EUA. L’explotació del continent es complicà.


Una descolonització precipitada deixava el poder a mans dels polítics inexperts i un teixit social sense consistència, de manera que les primeres tensions ètniques provocarien un sens fi de guerres i violència. Un nou neocolonialisme es portava a terme. Es retenia en els llocs governs titelles favorables als interessos dels països del nord. Japonesos i americans substituïen els europeus en alguns indrets per explotar-ne les riqueses... I el petroli, que es barrejà amb les armes i el terrorisme... Un estudi obligaria a posar en evidència el pes de les petrolieres, dels traficants d’armes, dels consorcis miners i d’altres depredadors del continent. Els experts assenyalen que caldria enjudiciar països com França, els EUA, la Gran Bretanya i ara la Xina... que són els qui creen aquests interessos.


Els analistes assenyalen que molta riquesa surt d’aquest continent, i que si en el lloc d’origen es creessin empreses d’elaboració i llocs de treball, a les nostre costes hi arribarien molts menys immigrants, l’Àfrica patiria menys fam i menys guerres i molts africans no haurien d’emigrar a altres terres.


Ja que l’Àfrica, com deia el jesuïta Mateo Aguirre, “no es resigna a ser considerada com el lloc natural de la fam, guerres, corrupció i el vessament de sang. Com tampoc que la seva riquesa es redueix únicament a les seves matèries primeres... sinó que Àfrica també és portadora de valors i de transcendència (és rar, raríssim trobar ateus al continent), tot i que es podria discutir molt sobre la seva religiositat”.