El menjar blanc

Entrem en el tema fent ús del vocable menjablanc, tal com ho pronunciem habitualment i familiarment entre nosaltres, si bé la denominació correcta és menjar blanc.


Per què aquest nom? Doncs senzillament per ser un producte elaborat amb llet d’ametlles (que surt blanquíssima), sucre i un espessidor. La massa cuita final queda d’un blanc nivi, heus ací la senzilla explicació del perquè li donaren el nom.


Les ametlles (la base principal) són un dels grans tresors de la cuina mediterrània. L’ametlla, a la cuina, s’usa des de l’edat mitjana, i amb seguretat la usarien els grecs, els fenicis i els romans, ja que les seves propietats nutritives són nombroses. D’ametlles n’hi ha dues versions: dolces i salades, i són indispensables per elaborar la majoria de complements de plats saborosos, com les salses de romesco, les picades dels suquets i, en confiteria, base dels torrons, panellets, carquinyolis, confits i varietat de pastissos, i en la versió d’ametlles salades, ametlles garapinyades, ametlles torrades i fins i tot simplement fregides.


  A Catalunya, en especial a Tarragona, el menjar blanc habitualment es fa i es consumeix durant la Setmana Santa. El menjar blanc s’elabora amb ingredients simples, com tots els bons plats i postres. Com hem dit, la seva base és la llet d’ametlla aromatitzada amb pell de llimona i canyella, afegint-hi un midó per espessir i sucre (les quantitats de sucre poden ser reduïdes a la mínima expressió d’acord amb els paladars de cadascú). 


El menjar blanc apareix a diversos receptaris catalans de l’edat mitjana, per exemple en el Llibre de Sent Soví (1324), i sembla que aquesta és la primera recepta catalana que parla “d’espessir-lo amb arròs”. 


Al segle XI apareix un manual de dietètica iranià escrit en àrab, Taqwin al-sihha, que fou traduït al català. Hi surt un menjar blanc a base de farina d’arròs, llet i sucre. A la cuina catalana medieval la versió dolça eren postres adaptades a la Quaresma, ja que estan prohibides les carns, aquells dies. Es diu que un monjo de la cartoixa d’Escaladei, llest ell, va substituir els ous i la llet animal de la crema (prohibit d’ingerir-los pels preceptes quaresmals) per la llet de les ametlles ensucrada i quallada quan havien de servir un àpat a uns viatgers arribats a la cartoixa.


Tot i ser unes postres modestes, el menjar blanc també es menjava als banquets de la classe alta. A Anglaterra elaboren un dolç amb el nom de blancmange i a les cuines de Turquia i el Magreb se segueix fent més o menys el mateix.


En El Quixot, Cervantes fa menjar el menjar blanc al cavaller de la Trista Figura i a Sancho Panza quan passen per Barcelona. El mengen amb uns amics seus, i el menjar blanc apareix en la versió castellana amb el nom de manjar blanco. El menjar blanc també apareix a la narració dels Entremeses. Pel que es veu, a Cervantes li hauria agradat molt visitar Barcelona. I si ara en volen fer un tast i no saben com fer-ho (cosa difícil on hi ha cuiners/eres]), els en facilitem una recepta de les moltes que hi ha:

 

Ingredients
• 400 grams d’ametlles crues • 1 litre d’aigua • 300 grams de sucre • 100 grams de farina d’arròs o “maicena” (midó de blat de moro) • una branca de canyella i la pela d’una llimona

 

Elaboració
Posem a bullir l’aigua i hi afegim les ametlles quan arranqui el bull. Les deixem bullint mig minut i després les retirem, pelem i aixafem. Mesclem aquesta pasta amb un litre d’aigua per obtenir la llet d’ametlles. Ho deixem reposar durant 12 hores a la nevera. Després colem la llet, en reserven un decilitre (una tassa grandeta) i fem bullir la resta amb la canyella i la llimona. En un bol mesclem la farina d’arròs, el sucre i el decilitre que havíem reservat, afegim la mescla a l’olla calenta i remenem fins que s’espesseixi. Finalment ho colem i posem en motlles individuals.