El temps és boig

“El temps és boig” es veu que era la frase preferida del baró de Maldà (1746-1819), de nom i cognoms Rafel d’Amat i de Cortada. Una dada que va sortir al diari El Periódico amb data del 15 de novembre de 2006, en què el meteoròleg conegut i de renom Alfred Rodríguez Picó s’hi referia de manera expressa.


El baró de Maldà va estar anotant durant quaranta-set anys, dia darrere dia, el que veia o sentia de la societat catalana del seu temps. I ho va culminar amb una obra molt extensa de setanta-tres volums, titulada Calaix de sastre. Un calaix on hi cap de tot.


El baró recollia el que sentia de les tertúlies que es feien en els primers cafès que s’havien instal·lat a Barcelona; segons sembla, n’hi havia més de tretze cap a l’any 1802. El producte que més s’hi valorava, entre l’orxata, la taronjada i la llimonada, era la xocolata desfeta.


Visqué molt de temps al carrer del Pi, on havia nascut, que era prop de la plaça del mateix nom i de la seva església, Santa Maria del Pi. Tenia un quadern on cada dia tenia el costum molt arrelat d’anotar-hi la temperatura i els diferents fenòmens meteorològics que es registraven a la ciutat, entre altres dades.


L’any 1760, amb catorze anys, ja comentava els freds rigorosos d’aquell l’hivern, que arribaren a congelar l’aigua del port situat davant de Montjuïc. Enfront de tants alts i baixos sobre la meteorologia solia recórrer a l’expressió “El temps és boig”.


Comentant amb un avi de noranta-sis anys aquesta facècia del baró de Maldà, em deia que per a ell “el temps estava com una cabra boja”. I afegia:


– Si fos només el temps, rai; el que passa és que també ho estan les persones. 


I reblava que no només les persones, també els polítics, perquè n’hi ha cada un que és per llogar-hi cadires. I prosseguia: – S’ha perdut el respecte per les coses. Tot està ple de falsedats. I ara només faltava el judici dels pobres presos polítics...


Era un fet que el preocupava, que en definitiva ens preocupava. Tornant al baró de Maldà i la seva visió sobre el temps, afirmava: – El clima està canviant i les estacions no responen al seu ordre natural. Un pensament que encara dura, en la concepció del temps, ja que nosaltres encara el fem servir.


La qüestió del cas és que no podem precisar si ja hi havia o es manifestava algun canvi climàtic en aquells moments. El que sí que és cert, i algú ho ha manifestat, és que el temps té moments cíclics i que fa coses estranyes. Repassant la memòria històrica, en aquest camp de la meteorologia trobem que sempre hi ha hagut canvis climàtics. Només ens cal pensar què va passar a les ciutats romanes del nord d’Àfrica, que avui estan cobertes per un desert i que en èpoques reculades també foren florides. O el desplaçament dels pobles nòrdics que, empentats per un augment del fred —entre altres causes— es dirigiren cap a zones més càlides i acabarien envaint territori romà, i influir així en la caiguda de l’Imperi romà, ja al segle IV, que per altres raons ja estava en decadència...


La visió del baró de Maldà ens il·lustra bé els canvis naturals que hi pot haver en la seva època sobre el fenomen meteorològic que ell podia observar. Però no ens podem quedar només amb aquesta percepció. Al nostre món, ho hem comentat infinitat de vegades, les energies no renovables són —cada vegada més— causa d’un canvi climàtic imminent. Caldrà buscar-hi remei.