I a la biblioteca, on són les dones?

Tot just fa una setmana la diada del 8 de març ens interpel·lava —novament— i ens feia evident, com a societat, que encara manca molt per fer, i en tots els espais de la vida, els privats, però també els públics. 


En aquest darrer sentit, si bé a Montblanc s’han dut a terme accions per tal d’augmentar la presència de dones en el nomenclàtor de carrers i places, altres espais resten —inexplicablement— orfes de referents femenins.


El 24 d’abril del 2010 s’inaugurava a l’edifici de l’antic escorxador la flamant Biblioteca Comarcal Conangla i Fontanilles. Venia a substituir la biblioteca propietat de La Caixa que des del 1932 oferia als montblanquins i montblanquines l’accés a aquest servei, primer amb la biblioteca situada al carrer Major, 75, i des del 1968 amb el trasllat d’aquesta a la Muralla de Santa Tecla, 33.


La nova biblioteca prenia el nom de l’escriptor montblanquí Josep Conangla i Fontanilles i cadascuna de les àrees o sales de l’equipament es batejava amb els noms d’altres montblanquins vinculats a la cultura, la literatura o la biblioteconomia.


  Així doncs, ens trobem que la sala infantil du el nom d’Antoni Palau i Dulcet; la sala polivalent el de Josep M. Poblet i Guarro; l’àrea d’audiovisuals el de Ramon Cantó i Espinach, i l’àrea general de la biblioteca s’anomena Josep Porter i Rovira. Els tres primers —Palau, Poblet i Cantó—, a més a més, ostenten un carrer amb el seu nom i el darrer, Josep Porter, dona nom a l’escola municipal de música. 


Així doncs, a la biblioteca, on són les dones? El 12 de maig de 1932 s’inaugurava al centre de Montblanc l’edifici que la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya havia arranjat per situar-hi les seves oficines bancàries i també altres serveis com la biblioteca. Per primer cop, Montblanc gaudia d’un equipament com aquest, públic, sense restriccions d’accés. I qui n’estava al capdavant era la montblanquina Maria Sabaté Garmèndia, la primera bibliotecària. Més tard deixà la Vila Ducal per prendre els hàbits al monestir de Vallbona de les Monges, on ocupà el càrrec, novament, de bibliotecària i responsable de l’arxiu del cenobi.


A la biblioteca de Montblanc la seguiren com a bibliotecàries les seves germanes Nativitat i Teresa. Més tard se n’ocupà la barcelonina Teresa Farré i Maria Salvador, de Barberà. I l’any 1948 Pilar Sans Oller iniciava una carrera laboral de quaranta anys de servei a la cultura i els llibres. Com, doncs, un espai que ha estat sostingut per dones pot obviar-les, avui, d’aquesta manera? Nous exemples que ens constaten que falta molt per fer.