Candidats provocació

Durant aquests darrers dies, els diversos partits polítics comencen a mostrar-nos les seves llistes definitives de cara al rosari d’eleccions que se’ns presenta. Tot plegat no sortiria del normal si no fos que la política, sobretot a escala estatal, s’ha convertit en un espectacle, en una mena de reality show que només demostra el poc respecte que hi ha envers la ciutadania, i que les idees no importen; que només es va a la provocació i no pas a treballar pel bé comú, que hauria de ser la màxima aspiració de tot polític.


De fet, mai no he entès per què es permet configurar llistes, sobretot a les municipals, amb caps de llista que de ben segur no saben ni on és el poble pel qual s’hi presenten; o fins i tot que no són ni del mateix país, quan se suposa que un candidat a qualsevol alcaldia hauria de saber, per dir-ho d’alguna manera, el mapa de tot el clavegueram del poble o vila de què aspira a ser alcalde. Així, ens trobem amb casos com Manuel Valls, que de ben segur ha hagut d’estar estudiant-se el mapa dels carrers de Barcelona abans d’anar a dormir, o números u per Barcelona a les generals que no són ni del país ni saben parlar la nostra llengua. És, doncs, una gran vergonya que demostra que els partits fan llistes a les municipals per poder cobrar més, o per a les generals per desestabilitzar, i no diguem per a les europees, on s’envia a qui destorba si tomba massa per la seu central del partit i ja no se li pot treure profit, o senzillament, se’l vol premiar amb un retir daurat i ben pagat.


En fi, es demostra que els polítics no manen ni poden tenir projectes, ja que qui té el poder no es presenta a les urnes.