Va d’humor: Moshe l’astut

Moshe era un acreditat home de negocis que, malgrat tot, no se’l podria considerar dels números u del rànquing del business jueu, però sí en canvi del segon escaló. La seva preocupació ratllava en la quimera de continuar en aquest rànquing i l’ansietat de poder escalar al primer nivell, així que havia de procurar que la descendència el seguís al peu del canó per aconseguir els objectius. En conseqüència, havia de col·locar el seu fill Jonàs en un lloc preferent del món dels negocis per disposar d’un excel·lent punt de mira a la revista Forbes.


Jonàs era l’hereu del petit imperi de Moshe. Després del noi, Moshe va tenir cinc filles a cap de les quals va insuflar cap interès pel mon dels negocis. Per tant, costés el que costés havia de promocionar Jonàs, tot i que no era una llumenera, tot sigui dit.


En això estava quan se li va ocórrer una estratègia. Va aprofitar el final d’un sopar del sàbat per exposar al Jonàs: “Fill, seria convenient que et casessis amb una noia especial que t’he escollit.” El fill va posar cara de pomes agres. La flor que la vida regala als vint anys era la d’acceptar les herètiques teories modernes d’haver d’escollir la dona per amor. Sense aixecar gaire la veu, li objectà: “Però pare, jo voldria escollir al meu gust la meva dona.”


El pare, sense fer-li cas, seguí: “Estimat fill, la noia que et proposo és filla única d’Abraham, el primer magnat del petroli.”


A l’instant, al fill li fugiren les teories herètiques del cap. No ignorava que casar-se amb la filla del rei del petroli li proporcionaria la vida dolça per passar-la alegrement immers en l’opulència, rodejat de criats, majordom amb levita, noies maques; a més, soci dels camps de golf, distingit a les festes, còctels, tornejos, carreres de cavalls, fent-se amb la gent de la high life i... ves a saber si amb els de la reialesa.


Sense pensar-s’ho més li respongué amb vivesa: “Bé, accepto.”


Salvada la conformitat del fill, Moshe no va badar a anar a trobar Abraham, el company de partides de bridge, al Millionary Seniors Club. 


Aquella nit encara no havien començat la partida de bridge. Després d’haver encès un monumental havà, Moshe li espetegà al milionari: “Abraham, tinc al marit ideal per a la teva filla.”


Abraham tancà els ulls amb picaresca, contestant-li amb una rialleta a flor de llavis al veure’l venir: “Però la meva filla encara és molt jove per casar-se”, li digué cautament. Moshe li afegí cau d’orella: “Tal vegada, però pensa que aquest jove que proposo és el vicepresident del Banc Internacional.”


A Abraham se li obriren els ulls, les orelles i tot el que es pot obrir a l’escoltar les paraules de Moshe. Ja se sap, quan als milionaris se’ls obre una perspectiva de ser-ho més, claudiquen miserablement davant una nova proposta. Li respongué: “En aquest cas, crec que ho podem arreglar. Convenceré la meva filla perquè accepti el teu pretendent.” No obstant, a Moshe li quedava l’última fase per acabar d’arrodonir la seva estratègia. Havia de fer darrer el pas; i el feu, és clar.


  Acudí al pontífex suprem del Comtat, amic de la seva infància, perquè li preparés una entrevista amb Aaron, el president del Banc Internacional, al qual també coneixia per haver coincidit amb ell en algunes convencions per a l’elecció del president de la Nació. Aquell magnat, recordant el caràcter agradable de Moshe i la seva contribució dinerària a les campanyes presidencials , el va rebre amablement. Després d’alguns preàmbuls, Moshe entrà en la qüestió emparant-se en la familiaritat que li donava pertànyer a la mateixa lliga maçònica: “Senyor president, vinc a recomanar-li un jove perquè ocupi el càrrec de vicepresident del seu banc.”


De moment Aaron es quedà ben parat sense saber que contestar-li el que creia que era una proposta inoportuna. Per llançar pilotes fora i treure-se’l de sobre, li contestà amb cert aire festiu: “Però si ja en tinc molts, de vicepresidents, alguns fins i tot innecessaris.”


Moshe, sense donar-li treva: “La persona que li proposo, tot i que pot ser un dels superflus, seria un bon redós per al seus negocis. – I...? — Aaron, estranyat .


– Bé, és que aquest jove és el gendre del magnat del petroli. L’altre quasi s’ennuega. No li era estrany que una persona d’aquella categoria podia ser-li molt útil, tant per a la seva reelecció com a president del banc com per als negocis internacionals que li pogués implicar aquella amistat.


El president, donant-li un copet a l’espatlla en el moment d’acomiadar-lo, li digué a cau d’orella: “En aquest cas... consideri’l contractat.” Vet ací que ja tenim ben casat i en bon posicionament el jove Jonàs.