Un tren a pagès

Mai te n’aniràs a dormir que no hagis descobert alguna cosa nova. Anant d’excursió, més per exploració que per altra cosa, seguírem una carretera de bosc per la vall i riera de Marfà, amb un quatre per quatre, per tal d’arribar a Monistrol de Calders (Bages).


La riera de Marfà té una particularitat, compartida amb altres rieres que perden o guanyen nom segons el lloc per on passen. Podem dir que des del seu naixement rep el nom de Fontscalents, que més endavant es dirà torrent de Fàbrega; ambdós pertanyen al terme de Castellterçol. Després es converteix en riera de Marfà, municipi de Castellcir. Aquests dos trams primers i aquest tercer, pertanyents a la comarca del Moianès. I per últim, se’n diu de la Golarda a prop de Monistrol de Calders.


Era més aviat cap a la tardor quan hi anàrem. Havia plogut no feia gaire i el camí estava empantanegat de fang, fet que dificultava la ruta. Per dir-ho d’alguna manera, tant com avançàvem, difícilment podíem tornar enrere. Entre les masies que trobàrem, n’hi hagué una que ens va cridar l’atenció. Era una construcció de planta quadrada fortificada, ja que a la part alta, en els angles, hi havia garites. Al portal, a la dovella, podíem llegir “1590, Bartomeu Coma”. Al darrere de la masia hi havia una ermita. En un costat i entremig de camps hi havia uns grans hivernacles de jardineria abandonats, però farcits de vegetació variada, que sobresortia sense ordre ni concert per alguns finestrals. Si la sorpresa ja era gran pel que vèiem, va augmentar quan descobrírem, al terra, rails de tren amb les travesses i una post per posar benzina...


Més endavant ens informàrem de la troballa i, al preguntar a algú que coneixia el lloc, ens va assabentar que aquest casal havia estat de la família Coma, molt arrelada a Monistrol de Calders. Alguns membres d’aquesta casa, en temps passats, havien sigut batlles del terme en els segles xvi, xvii, i xviii. Cap a l’any 1900 havia sofert un incendi, però més endavant la mansió fou restaurada. Els hivernacles eren fruit d’un jardiner de Barcelona que a mitjan segle XX va comprar la finca, perquè hi hauria volgut construir un complex de jardineria i, per això, va voler posar-hi un tren, per cobrir la separació dels tres quilòmetres entre el mas i el poble.


Un tren les màquines i vagons del qual procedien del desaparegut ferrocarril, que anava de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Després de fer l’estació i altres construccions, sorgiren les dificultats que el portaren a la ruïna i el projecte restà abandonat. Més endavant, pels mitjans de comunicació comarcals, sabérem que s’havien desmantellat els hivernacles, però que la casa restava en peu, així com l’ermita dedicada a la Mare de Déu del Consol. Després de la visita improvisada de temps passats, arran de la nostra excursió a la contrada, no hi hem tornat més.