Mirades que maten

Ui, sí! Vostè, senyor jutge, no hi era i no es por fer càrrec del que vàrem arribar a patir els pobres policies en el compliment del nostre deure. ¿Vostè sap el mal que fan les mirades d’una massa adreçades contra nosaltres? No ens servien de res ni els cascs ni les cuirasses, perquè aquella força les travessaven com si fossin de joguina.


Cridaven que volien votar i aixecaven les mans. No és això una actitud provocadora? Pocs dies abans parlaven de la “revolució dels somriures” però en comptes de rebre’ns amb els braços oberts ens atacaven amb la mirada. Ens escridassaven com si fóssim delinqüents. Què podíem fer davant aquella muralla humana que ens impedia el pas? Calia obrir un camí que ens permetés complir la nostra obligació. Però la seva obcecació era tan gran que no s’aturaven ni davant les porres amb què intentàvem convèncer-los.


Havíem de defensar-nos davant aquella massa que ens travessava amb la mirada i ens atacava amb clavells. Els insurrectes es protegien darrere pancartes que els feien de barricada i es cobrien amb pamflets que els servien d’escut. Vostè es devia adonar, senyor jutge, de la diabòlica maldat que suposa l’ús d’ampolles de Fairy per fer-nos caure a terra. A més, alguns arribaren a atacar-nos amb avions. Eren de paper, és veritat, però qui sap si no estaven impregnats amb algun verí desconegut...


Hi va haver més d’una dotzena d’agents ferits i calia evitar que n’hi hagués més. Una derrota en aquelles circumstàncies hauria estat una vergonya irreparable. Tot plegat va portar a una situació en què calia atacar per sotmetre aquella massa conduïda pels fanàtics extremistes que ara seuen al banc dels acusats. Calia actuar i ho vàrem fer. Perquè quan es tracta de defensar la pàtria estem disposats a tot. Per res del món podem permetre el trencament de la pàtria espanyola, única i indissoluble. Ara cal escarmentar aquests catalans que es presenten amb pell de xai però són de la pell de Satanàs: més tossuts que les mules.


Però tornant al que li deia, senyor jutge, no es cregui els que afirmen que va haver-hi més de mil ferits atesos en centres hospitalaris. Estan conxorxats per fer-nos quedar malament. Si hi ha unes forces que asseguren el compliment de la llei deu ser per alguna cosa, no? Si l’Estat es va gastar 83 milions d’euros per sotmetre els catalans, no ha de ser en va.


Ara, senyor jutge, el futur està a les seves mans. I, permeti’m que ho digui, aquí cal aplicar mà dura. Espero que les sentències segueixin la tradició de la nostra Benemèrita, que en sap un niu, de fer callar protestes i dissidents. I si no, cridarem amb els nostres herois que eren confinats en un hotel: “Que nos dejen actuar!!!”. Tot, naturalment, en nom de la sacrosanta Constitució. Que per alguna cosa ens diem demòcrates. Atentament, TIP 3028357