Quins carrers més macos

Massa vegades, els humans, senyores i senyors, necessitem les motivacions més diverses i variades per tal de dur a terme una acció concreta, ja que sense aquesta motivació, doncs francament ja em diran, estem més bé al sofà.


 Així, anem a treballar bàsicament per la motivació de tenir un sou el dia que toqui; anem a l’església amb la intenció que Nostre Senyor misericordiós ens perdoni els pecats com a forma de motivació; esperem que arribi una hora concreta amb la motivació de dinar, sopar o esmorzar, i sempre acabem visualitzant un plat determinat, que de vegades no és el que ens acabarem menjant; o la gent, que es casa o s’ajunta, més que per amor, amb la motivació de no estar sols i defugir la possible solitud. I així  podríem seguir, ja que el món de les motivacions és molt variat i les finalitats que provoquen les motivacions, infinites.


Ah, però no es pensin que deixaré aquí el tema de les motivacions, no. He descobert que una de les grans motivacions, en aquest cas dels polítics, és la de les eleccions: els agraden, aquestes, tant; els motiven, aquestes, tant, que fins i tot més d’un ja s’ha acostumat a viure en campanya electoral perpètua pensant en els futurs resultats; en mentir compulsivament, pensant en els resultats futurs; en canviar la realitat o la història, pensant en resultats electorals futurs. I els qui ja manen, que pensant en els resultats futurs no elaboren cap pla important ni a dos, ni a deu ni a quinze anys vista, perquè tenen la gran motivació d’aixecar tots els carrers els mesos abans de les eleccions, motivats per repetir en el càrrec.