Les palmes del Diumenge de Rams

La palma és la senyera tradicional dels actes del Diumenge de Rams. Sorgiria a la palestra inicialment per motius religiosos al principi del cristianisme, moltes vegades de forma oculta. La tradició vindria de Jerusalem, després que a Crist se’l va rebre amb la palma. El palmell arribaria a Espanya de mans dels primers musulmans, en ser un arbre típic de les regions del nord de l’Àfrica, i el seu cultiu s’estengué ràpidament pel llevant de la península Ibèrica, i va prosperar al nucli d’Elx per les seves extraordinàries condicions d’adaptació de la palmera. Els àrabs van seguir la mateixa tàctica de protecció que a l’Aràbia, per la qual cosa Abderraman, en disposar la península d’aigua, va construir una gran xarxa de sèquies per al seu cultiu. Més tard, a l’edat mitjana, el primer precedent d’interès per a la protecció del palmerar es va produir ja el 1265 amb la conquesta de Jaume I, que pel que sembla, va evitar que les seves hosts arrasessin els palmerars per associar-les com a element identificatiu de la cultura islàmica; malgrat tot, va prevaler la sensatesa i a partir de llavors es van anar dictant lleis per protegir el palmerar i seguir cuidant-lo per sempre més.


  El tipus de palmeres d’Elx són de les dites “palma blanca”, obtingudes pel lligament dels caps de les palmeres, que hi confereixen un caràcter únic al món per la seva singularitat de cultiu.


No obstant, s’ha trobat ceràmica ibèrica de l’etapa iberopúnica en què apareix ja representada la “palma arrissada”, la qual cosa fa pensar que la palmera datilera ja era coneguda per civilitzacions anteriors.


La palma blanca posseeix un caràcter de naturalesa fúnebre en estar associada des de la mitologia clàssica al culte a la deessa Prosèrpina, la reina dels morts. El caràcter funerari d’aquest singular element va ser assumit pel cristianisme, el van recollir posteriorment els evangelis apòcrifs i després va ser motiu d’inspiració de nombrosos drames sacres medievals.


  El palmerar d’Elx conté una gran extensió de palmeres, amb un volum de més de 200.000 exemplars. És el palmerar més gran d’Europa, i al món només el superen alguns palmerars àrabs. El principal tipus de palmera que es troba allí és el que van portar els musulmans quan van ocupar la península Ibèrica. 


La palmera o palmell es cotitza molt bé al mercat mundial, per ser molt important la indústria datilera i la confecció de palmells. Els palmells s’aconsegueixen amb les fulles, que són portades a un procés especial de blanquejat al ser lligat el cap de la palmera per provar les fulles de dins de la llum. El palmerar d’Elx ha estat declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, el 30 de novembre de 2000.


L’any 2005 es va detectar que hi havia exemplars de palmeres infectats per larves del morrut vermell (Rhynchophorus ferrugineus), malaltia que es va estendre per tota la costa est de la península. Aquest insecte és un escarabat, posa els seus ous a l’interior de la palmera, i quan en surten, les larves s’alimenten de la tija de la palmera, fet que va alarmar els cultivadors, que van buscar de seguida el remei per combatre-la, que pel que sembla ho van aconseguir.


La localitat d’Elx envia palmells al món sencer. És una tradició que es remunta a 1585. La labor de tractar els palmells és delicada, ja que estan tractats un a un pels mestres teixidors, que amb gran habilitat els treballen per preparar-los per a l’ocasió.


Com a anècdota curiosa, cal explicar que l’Ajuntament d’Elx, complint amb la tradició, regala palmells blancs a diferents personalitats el Diumenge de Rams, i entre aquestes personalitats, al papa Francesc. Una empresa familiar que des de fa més de cinc generacions es dedica a l’elaboració d’aquest palmell és la que fa el regal al papa i al Vaticà. Els palmells que s’envien són de dues classes, un d’artesania i un de llis que se situen en l’obelisc sota el crucifix, per a la benedicció de les palmes, acte que se celebra abans de la missa.


Elx exporta palmells a tots els llocs del món on se celebra la cristiana festa del Diumenge de Rams, i són milers d’exemplars les unitats sortides d’Alacant en totes direccions del planeta.