Celebracions d’abril

Aquests dies s’estan acumulant tot una sèrie de festes que normalment celebrem a més distància les unes de les altres, però enguany ens ha tocat així, una darrere l’altra sense gairebé tenir temps de pair tots els esdeveniments familiars i col·lectius que veiem passar.


Fa poc més d’una setmana teníem el Diumenge de Rams, branquetes d’olivera i palmons o palmes a passejar, els més petits. Després pròpiament els actes de Setmana Santa, amb un Diumenge de Pasqua ben dolç, de mones de xocolata amb animalets de sucre, amb casetes i arbrets, o bé de mantega i trufa amb una figureta bufona, o bé una de melmelada i fruita confitada de colors llampants. I el dilluns, un dia en què any rere any molts anem al camp a dinar i menjar-nos la mona per postres, enguany, veient el temps que feia, l’hem celebrat a porta tancada.


I així, sense poder descansar gairebé, se’ns va presentar un dels dies més bonics de l’any, un Sant Jordi animat, intens, concorregut com sempre. Un dia alegre, de senyeres lluents, de roses perfumades, i de llibres arreu. Han proliferat alguns peluixos de drac, fa anys van aparèixer algunes roses de colors blaus o liles, i des de l’any passat també s’hi han afegit amb més força i motiu les grogues, a més d’algunes altres peces d’artesania. Però la rosa que podem trobar sí o sí a totes les parades és la de tota la vida, les varietats de sempre, la rosa del vermell intens de la sang del drac, la tradicional. La major part de les roses de Catalunya es cultiven al Maresme, el 95%, i l’altre 5% al Baix Llobregat, i d’aquí es reparteixen per tot el país per estar disponibles el dia 23. Evidentment l’oferta no cobreix tota la demanda que es produeix el dia de Sant Jordi, i, de fet, la gran majoria que trobem s’importen d’altres països, sobretot de l’Amèrica del Sud i d’Holanda.


  De llibres, com cada any, n’hi havia de tots tipus i colors. Les parades i les llibreries presentaven novetats i clàssics, assaigs, novel·les i contes. Receptes, àlbums il·lustrats, poesia i teatre... Cadascú ha triat segons els seus gustos, i alguns potser han tingut el llibre dedicat, signat pel seu autor. Un dia com el 23 d’abril, a més de rebre o regalar un llibre en concret, també ens apropa a descobrir-ne molts d’altres. Llibres que tindrem en ment i comprarem, llegirem o regalarem més endavant. Si entre aquests llibres en voleu d’autors vinculats al territori o que tractin sobre personatges destacats, interessants i sorprenents, instal·lats a casa, i a més voleu llegir sobre valors personals, París i art... jo us recomano El pintor que cremava els seus quadres, un assaig biogràfic de l’artista Palau Ferré, escrit pel seu net-nebot Francesc Marco-Palau (Editorial Gregal, 2019). Hi descobrireu per què, un artista, pot arribar a cremar la seva obra.


Després d’aquest floral i lletraferit dia, en què a Montblanc sant Jordi entrega la rosa a la princesa, i que a més és el tret de sortida de la Setmana Medieval, arriba el primer cap de setmana de la festa. Aquesta ja n’és la 32a edició, que es diu ràpid. Tavernes preparades, parades als mercats, vestits a punt, cavalls, llances, coques i pastissos, terrissa i ferro, cistells i vins, músics i escenes... tot està llest. Reina i rei, princesa i sant Jordi, veguers i caps de casa, la comitiva, poble i nobles, cavallers i dames, banderes, tots preparats. El pregó de la festa d’aquest any, avui, dia 26, anirà a càrrec del reconegut escriptor i enigmista Màrius Serra, que de ben segur ens delectarà amb la seva eloqüència i enginy agut per presentar-nos els actes medievals.


Aquest primer cap de setmana s’escau el dia de la patrona de Catalunya, una rosa d’abril, que a més serà dia de reflexió d’unes eleccions l’endemà mateix. Un dia d’anar a votar, o bé de mirar-s’ho, tots aquells que ja hàgiu votat per correu. Si és aquest el cas, si heu demanat el vot per correu aquesta setmana l’heu d’haver rebut, com a molt tard; i llavors cal anar a votar enviant la carta certificada des de correus, perquè el 28 no hi podríeu anar ja presencialment. I al cap de tres dies, un festiu a mitjan setmana, un primer de maig, un Dia del Treballador que donarà peu al segon cap de setmana medieval de la Conca. A gaudir de la festa.