Estat de dret?

Tothom ho ha pogut veure. Els organismes que haurien de vetllar per la imparcialitat en l’administració de la justícia són de fet jutge i part i per tant, han perdut tota credibilitat. A partir d’aquí, se’ls plantegen uns problemes, difícils de resoldre. Cada dia queda més clar que no es jutgen uns delictes sinó unes idees, però això no impedeix que els acusats siguin tractats com a delinqüents.


La Junta Electoral Central (JEC) —l’organisme que hauria de garantir la total neutralitat en els processos electorals— s’ha convertit en un dels elements més bel·ligerants, partidistes i, per tant, incompetent. Ha prohibit utilitzar expressions com “presos polítics” o “exiliats” però tothom sap que ho són, empresonats i jutjats per defensar determinades idees. Així ho ha reconegut la justícia europea. En canvi, l’Estat espanyol ha intentat per tots els mitjans impedir que s’expressés la voluntat popular. Per això s’ha negat sempre a la celebració d’un referèndum. Saben que el perdrien. Allò que no guanyarien a les urnes ho volen guanyar mitjançant la por i la interpretació arbitrària d’una legislació que els afavoreix. Com que no poden condemnar per la ideologia, volen demostrar que el dia 1-O va haver-hi violència. Tots nosaltres sabem que l’única violència que hi va haver va ser la seva, la de la policia, que va actuar de manera brutal contra un poble pacífic. La tergiversació dels fets convertint les víctimes en botxins és una aberració vergonyosa. És una vergonya també que en el judici no es permeti veure les imatges que contradirien les afirmacions d’uns policies que menteixen descaradament. Diuen que una imatge val més que mil paraules, però la negativa a poder-les veure fa pensar que les paraules dels defensors serviran de ben poca cosa perquè la sentència només tindrà en compte allò que li interessi per elaborar una condemna que serà dura.


Malgrat tot, no en tenen prou amb això. Volen desmuntar l’edifici de l’independentisme pedra a pedra. Ara els acusats no són els arquitectes de l’obra sinó els seus subordinats. Com que seria massa escandalós tancar a la presó unes persones que es limitaven a complir el seu deure, els imposen unes multes exorbitants: 5.800.000 euros, amb un termini curtíssim per fer-los efectius i l’amenaça d’embargament dels seus béns. Per això no els podem deixar sols. Ens jutgen a tots. Nosaltres som tan culpables com ells i si no ens porten a judici no és pas per falta de ganes sinó perquè no tenen la capacitat material de fer-ho.


Mal que ens pesi, ens toca assumir la corresponsabilitat de les persones que ens ompliren d’il·lusió per endegar una empresa que ens neguem a creure que hagi fracassat. Ara hem de mantenir-nos ferms i no renunciar a res. A poc a poc la veritat sortirà a la llum. De moment, la iniciativa de la JEC per impedir la candidatura dels exiliats ha acabat en un ridícul espantós. Feia la impressió que ningú en volia assumir la responsabilitat. S’hi jugaven el prestigi a Europa i les crítiques de la caverna espanyola. Però tant hi fa. A la curta o a la llarga ens en sortirem si, com fins ara, persistim.