Modernisme a Terrassa

Hi arribem amb tren i un cop a l’exterior ens dirigim pel carrer del Nord cap al centre. Una via que, com una màquina del temps, ens fa retrocedir 119 anys, fins al 1900. Som a Terrassa, a la Fira Modernista.


A mesura que ens atansem al mogut i animat nucli antic ens topem amb dues dones engalanades, amb vestits llargs, i uns para-sols blancs de puntes, tancats, que es gronxen d’una banda a l’altra. Seguim i veiem els primers vestigis de la temàtica específica de la Fira d’enguany, el modernisme i el cinema. Algunes fotos de pel·lícules penjades a la paret i uns nens jugant a maquillar-se. De cop arribem a la plaça Vella. El rovell de l’ou és allà, tothom passeja entre una carpa tancada on projecten imatges fílmiques i un escenari on hi fan música. Diversos establiments de restauració amb les corresponents terrasses a fora creen la sensació d’un mar agradable de paraules i mirades. Gent buscant taula. Després de voltar i observar tot el que ens ofereix el lloc es fa l’hora de dinar. Trobem una taula a primera fila d’una de les terrassetes de la plaça Major. I acte seguit arriben a la plaça uns dansaires vestits de cubans, tots de blanc: ells amb pantaló de vestir i samarreta de màniga curta; elles amb un vestit blanc i un mocador entortolligat al cap, amb una decoració fruitera. Els dansaries de cançons cubanes oferiran una alegre estona de balls temàtics. Tan bon punt acaben, comencen al costat les danses tradicionals catalanes, dansaires amb vestits també tradicionals, per a l’ocasió. Anem seguint la bella música tot dinant, sentim com ens envolten les notes, la melodia i els moviments.


A les quatre de la tarda tot torna a començar. Portes obertes a les diverses cases modernistes del centre i als museus. Visitem la casa Alegre de Sagrera, al carrer de la Font Vella. Un lloc que impressiona pels vitralls modernistes, de colors alegres, que deixen passar la llum del jardí; per com de ben conservades estan les estances, les catifes, el sostre, la decoració. Caminant-hi talment fa la sensació de ser transportats cent anys endarrere.

Tota la casa aporta aquesta sensació, i pensem que seria un bon lloc on gravar-hi una pel·lícula. Quan nosaltres la vam visitar, al jardí hi estaven fent una exhibició de ballet, amb música clàssica. Una imatge que semblava un quadre de les ballarines de Degas.


Una altre indret modernista és la casa Baumann, que va ser planificada per l’arquitecte Coll i Bacardí. Ell tenia en ment fer una construcció en un lloc airejat i envoltat de natura: el parc de Vallparadís. L’arquitecte hi va viure breument i després la casa va ser habitada per Ernest Baumann, un empresari suís del món del tèxtil, concretament de llanes, que és qui ha donat finalment el nom a la casa. Actualment és la seu del Servei de Joventut i Lleure infantil. Nosaltres hi fem una visita guiada. Tres persones vestides de modernistes ens expliquen les interioritats de l’edifici, acabem dalt de la terrassa, des d’on es pot observar el castell cartoixa de Vallparadís.


Un altre esdeveniment modernista de la Fira és la representació teatral satírica al voltant de la vida i el casino durant la Terrassa del 1900. Una petita obra teatral representada al pati de l’antic casino terrassenc, seu actual de la botiga Abacus.


Ens van quedar diverses cases i edificis modernistes en el tinter, per visitar en una propera ocasió, entre ells, l’original Masia Freixa, amb uns grans arcs i voltes blanques.


Però seguint el fil que apuntava abans, Terrassa no és només modernisme, també té un passat medieval, amb la cartoixa de Vallparadís, que també visitem. És un museu d’història, actualment, on s’hi accedeix a través d’un petit pont de pedra amb un fossar, talment com si s’entrés a la fortificació que era. Al mig hi ha un claustre amb un pou, bancs al voltant per reposar-hi, i escales amunt per continuar la visita.


Així, les diverses cares de la ciutat segueixen amb altres passats, com el tardoromà i preromànic, amb la Seu d’Ègara, del segle V; i en el passat recent, també amb el tèxtil i la indústria... Tota una història per anar redescobrint.