Pederàstia i capellans

Ningú que disposi del sentit normal de la reflexió pot acceptar la pederàstia. Aquest vici originat per una sexualitat desviada xoca amb el principi virtual de la masculinitat. És un vici dolent i irracional. Com pot ser que una persona trobi gust i s’exciti tocant una criatura? Els que la practiquen per força han de tenir la ment retorçada i haver-ho fet sempre d’amagat. Als heterosexuals se’ls fa difícil entendre el gust que el pederasta treu de subjugar un infant, noi, nena.


En definitiva, el pederasta és un irreflexiu i un delinqüent pervers al qual s’hauria de combatre mitjançant, en primer lloc, un procediment d’educació (que ell ja hauria d’haver demanat), i en el cas irracional de no haver-ho fet, amb aplicació judicial, a qui sigui i on sigui.


Ve al cas ara retreure la pederàstia observada en un sector limitat del clergat. Era d’esperar. “La contra” ha trobat el motiu d’airejar amb la violència que la caracteritza tota mena de difusió sobre la pederàstia clerical, comptant amb mitjans de difusió afectes; era allò convingut, i quan es tracta de vilipendiar el clero catòlic totes les trompetes desafectes es posen a sonar en el circ de la immolació.


No intentem justificar els capellans pederastes, i cal reconèixer que qui ha afrontat el problema de cara ha estat el mateix sant pare, en aprovar que els casos que afectin els seus capellans hagin de passar a la justícia civil, decisió que ha sorprès fins i tot als enemics de les religions. El fet que hagi sortit a la llum un nombre de capellans pederastes pot ser motiu d’escàndol per a un sector tebi dels creients, però s’ha d’entendre que el col·lectiu de la capellania és com tots els altres col·lectius socials: metges, militars, advocats i més, d’homes i dones amb les seves debilitats. Quants capellans s’han trobat que practiquessin la pederàstia? No se sap! Pensem, no obstant, que en el món n’hi ha censats 413.418 que no són pederastes i s’han dedicat de bona fe i amb castedat a l’obra d’assistència espiritual del poble. I no parlem del col·lectiu de missioners, que moren o són vilment assassinats per difondre el missatge pacífic i alliçonador del seu fundador. No es tracta d’una justificació sinó de reconèixer que en un ramat tan gran d’humans s’hi poden trobar cigrons negres.... i que aquests cigrons s’han de simplement foragitar.


I el pitjor potser encara ha de venir, veient els casos de Tarragona i Montserrat, en què fins un bisbe ha estat censurat per intentar refredar el foc de la foguera. Ara es veuran víctimes arreu. Bastarà que un sacerdot hagi fet un palmetada a la cara d’un nen o nena a la classe de catequesi perquè se li presenti una causa de pederàstia, i que els salesians hagin de revisar aquella imatge idíl·lica del seu sant Josep amb el noi que queda protegit al seu redós.


Siguem sensats, res de justificar els mals vingui de l’àrea d’on vinguin, però cada cosa al seu lloc i decidir ser un xic moderats amb els mals i les seves víctimes per mirar d’evitar-los.