Ole, ole, fi de les eleccions!!!

Oh sí, quin plaer, hem deixat enrere el període electoral; un període que, escolteu-me, amics i amigues lectors, m’ha deixat força trasbalsat; perquè creieu-me que n’hi ha un fart i ni amb dades oficials tothom n’està finalment content.


Jo, per la meva banda, em declaro no apassionat dels períodes electorals; primer, perquè els polítics de tota condició, especialment els d’abast estatal i nacional català, ja ho estan sempre, en període electoral. És que heu sentit mai la notícia que es fa una llei o un pla tal, per a quinze anys vista, independentment de qui mani? No, ningú. Només decisions sobre enquestes que tenen damunt la taula i amb el coet al cul i la improvisació com a divisa principal.


És que heu sentit durant la campanya electoral com es pretén acabar amb el deute impagable que té l’Estat espanyol? Heu sentit com fer un pla per garantir les pensions? Heu sentit un pla per remodelar el sector de l’habitatge i complir així, finalment, la Constitució, que diu que s’ha de garantir un habitatge digne per a tothom? Heu sentit dir com pensen crear una llei d’ensenyament que no canviï cada quatre anys? I així podríem anar seguint.


Estem en una democràcia amb peus de fang que no té en compte el poble, només les enquestes, perquè els polítics fa temps que no manen i van cedir el poder a les corporacions ansioses d’un govern mundial i les masses controlades sota estrictes normes, que ens acabaran conduint a una paga mínima universal per no treballar, estar tots xipats i controlats i reconeguts facialment en cada passa que fem, i natalment controlats.