El que ens ensenya la vida

L’escriptor lleidatà establert durant molts anys a l’Espluga de Francolí Josep Vallverdú diu que la vida li ha ensenyat “a relativitzar moltes coses i a defensar-ne a matadegolla unes quantes”.


Segurament, molts dels candidats que s’han presentat en llistes ben diverses a les darreres eleccions podrien subscriure les seves paraules, sobretot ara, que és hora de negociacions, pactes i acords de cara a establir els futurs cartipassos municipals i les línies bàsiques que seguiran els ajuntaments durant els propers quatre anys.


  Com Josep Vallverdú, amb la sentència filosòfica amb què començàvem l’article, altres persones vinculades a les comarques de Tarragona també formen part de la constel·lació de noms de tot el país que han reflexionat al voltant de l’existència humana al llibre Què t’ha ensenyat la vida? (Curbet edicions, 2019) de l’escriptor i professor gironí David Pagès i Cassú. És el cas de l’alpinista i espeleòleg reusenc resident a Alemanya Josep Màdico, que als seus vuitanta-tres anys reconeix a Pagès i Cassú que els aprenentatges de la vida són fruit de les experiències; i també de l’expresident del Parlament de Catalunya Heribert Barrera —enterrat al cementiri de Reus—, de qui el llibre recull unes reflexions formulades el 2010 al voltant de les il·lusions dels anys de joventut i de la realitat econòmica i demogràfica de l’estructura social.


També Roser Manent, vinculada a l’Aleixar, forma part d’aquest llibre col·lectiu de bons propòsits. No he pogut evitar pensar de nou en els nostres nous regidors i alcaldes quan ella detalla que un dels aprenentatges més importants que ha fet a la vida és “saber posar-se en el lloc dels altres” per tal que la convivència sigui més fàcil. La convivència, sí, però la governabilitat també.


Com ells, el llibre recull opinions i valoracions d’un total de 202 veus d’àmbits, professions, llocs i experiències diferents, del nord-català Joan Pere Le Bihan a la cantant Núria Feliu, del menorquí Pau Faner a Magda Oranich, alguns dels quals ja havien estat tractats per l’escriptor gironí en un llibre precedent: Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans, que l’any 2015 va publicar la mateixa editorial i que al seu moment ja vaig ressenyar en aquestes mateixes pàgines del setmanari Nova Conca. Cal fer una menció especial al fet que alguns dels entrevistats per David Pagès, que ho han estat al llarg dels darrers anys, avui ja no han pogut veure el llibre en paper (com Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Ballarín, Josep Lluís Bausset, Moisès Broggi, Pere Tàpies, Aina Moll, Joaquim Ferrer, Ramon Folch i Camarasa, Montserrat Trueta i l’esmentat president Barrera, entre d’altres).


En total, a les 210 pàgines del volum, aquests dos centenars de noms responen amb textos sintètics (d’un a tres paràgrafs) a la pregunta que protagonitza el títol del llibre, per tal que el lector conegui què ha ensenyat la vida o què val la pena de compartir de les ensenyances que els anys d’experiència han aportat a les personalitats interpel·lades.


Els ensenyaments del món laboral o polític, més professional, i de comportament ètic, més personal, es complementen amb perspectives més filosòfiques, de mirada cap endins, d’aprendre dels errors, de les relacions socials, del paper de la individualitat de l’ésser en la col·lectivitat de cada dia. Són plantejaments d’il·lusions, de somnis, de gratitud, d’amor, esperança i paciència. També del valor del temps, de prioritzar, de l’empatia, de la família, de les conviccions, de la salut. És la joia de viure.


El text, prologat pel periodista Josep M. Casasús, s’acompanya d’unes il·lustracions sòbries de caràcters conceptuals del Toni Cassany i ofereix una darrera pàgina en blanc perquè cadascú pugui afegir-hi la seva pròpia resposta, perquè “la vida és una escultura que hem d’anar modelant al llarg de la nostra existència perquè esdevingui una obra bella i profitosa”. Una lliçó de vida i de bon fer.