El ramadà musulmà

Ara que vivim enmig dels àrabs, cal que anem coneixent els seus costums i afers per posar-nos al dia i, a la llarga —si segueixen com van ara les coses—, complir les seves lleis com va passar el 711, quan se’ls donà entrada per Gibraltar pera les lluites internes.


Per conèixer el dejuni del Ramadà s’han d’entendre certes peculiaritats relacionades amb el calendari musulmà.


El calendari musulmà s’inicia amb la posta del sol (hora en què comença el dia per als musulmans) del dia 16 de juliol de l’any 622 de l’era cristiana, que fou l’hora i el dia que Mahoma anà de la Meca a Medina. O sigui que sempre porten un retard d’aquests dies; per tant, ara en el nostre 2019 és potser per a ells la plena edat mitjana nostra, i l’Alcorà és el regidor per a tot el seu sistema de vida: per a les seves batusses de religió, els costums, la forma de viure, el seu codi civil, la intransigència, la immobilitat, el fanatisme...


Per un altre cantó el calendari musulmà es basa en la Lluna, i el seu sondatge comença amb la primera lluna nova de l’any i segueix durant un període de 12 mesos de 29 i 30 dies, però com la Lluna fa la volta a la Terra en 29 dies, 12 hores i 44 minuts i alguns segons (any sinòdic) que ells no tenen en compte, els 44 minuts mensuals fan que l’any islàmic tingui 354 dies, error que a la volta de 30 anys els desfasa en 11 dies, fet que haurien de tenir en compte per posar-se al dia astronòmic. Per tant, ells també hagueren de crear anys bixests amb un altre tipus d’aplicació.


El ramadà és una conseqüència d’aquest calendari. A diferència del dejuni cristià, que sempre cau en primavera, el d’ells fa la volta a tots els mesos de l’any per motius de calcul dels seus 354 dies anuals, o sigui, que igual el ramadà els pot caure un any al gener i a la volta del cicle al desembre. El calendari musulmà s’inicia l’any que s’instituí la seva religió, per tant ara viuen en el que fou el nostre 1440.


La religió mahometana és d’un monoteisme absolut (com la cristiana i la jueva). El seu culte exterior es basa en 5 pilars invariables, els arkan-ed-din: “Alà, un sol déu i Mahoma el seu profeta”, orar cinc vegades al dia; donar els excedents de riquesa als pobres;1 dejunar en el mes del ramadà i anar a la Meca almenys una vegada a la vida.


D’aquests el que crida més l’atenció al món occidental és el ramadà, el mes del dejuni, que el porten estrictament tots els fidels, i tots a l’una (i a qui no el porta, càstig). El tal dejuni consisteix a no menjar, ni beure, ni fumar, abstenir-se dels perfums (fins i tot de l’olor les fruites), no practicar sexe ni empassar-se la saliva; tot des del moment en què surt el Sol fins que se’n va a l’ocàs. Ja ho diu l’Alcorà:2 “Mengeu i beveu fins que el filet celar us sembli que ha vessat del fosc al blanc.”


Aquestes obligacions s’estenen a tots els musulmans majors d’edat, lliures de tot impediment i excusa; per tant, no obliga a menors d’edat ni als vells dèbils (no així als forts), als malalts, dements, viatgers, a les dones embarassades, les que donen de mamar... I curiosament, a les fàtimes que tenen el període menstrual (i després, que no sigui dit que no tenen consideracions amb les dones).


El manament del Ramadà ve comprés a l’Alcorà a la sura II, versicle 183: “Podeu (si) a les nits dels dies de dejuni apropar-vos a les vostres esposes [...] el menjar i beure; us són permesos fins a l’instant que pugueu distingir la llum del sol.”


El ramadà aquest any 2019 els abraça part dels mesos de maig i juny.

1. Poc xeics i califes es deuen salvar de no seguir aquest precepte, vistes les fabuloses riqueses que acumulen.


2. El mes d’abril del 1957, l’autor d’aquest article es trobava a Sidi Ifni per raons de reemplaçament militar. Aquell any el ramadà coincidia en el dit mes. En el seu llibre Sidi Ifni’ 57 narra aspectes curiosos sobre la pràctica del ramadà del poble àrab, com el costum reiterat dels moros d’escopir quan passaven per davant els soldats en el moment que dinaven (fet que ho atribueix a no empassar-se la saliva a la vista dels menjars, no pas en senyal de desdeny com algun malintencionat apuntava). També la consideració que rebien de les autoritats militars el mes del ramadà, en assenyalar-los l’hora de l’inici del dejuni amb una canonada que ressonava per tota la població.