Primfilar

El mot primfilar vol dir ‘filar prim’. Se sol filar prim quan, després d’actuacions poc encertades, no han donat el resultat esperat. O el temps esmerçat a l’hora de posar-les en pràctica no s’ha ajustat a les previsions marcades. La falta d’experiència en les gestions i en els propòsits han fet fallir els objectius. Enfront de totes aquestes consideracions, caldrà tornar a “posar fil a l’agulla” i esmenar tot allò que no s’ha ajustat a la destinació per a la qual havia estat pensada, o sigui, tornar a filar prim.


Fa pocs dies hi ha tornat a haver eleccions municipals i, si hi ha diferència amb les generals, és que en els pobles solem conèixer els candidats; sabem qui són els qui ens volen representar, si no en la seva majoria, sí en bona part. Perquè no són les sigles dels partits qui fan i desfan els ajuntaments dels pobles o ciutats, sinó les persones que es presenten i les seves qualitats. I pensem —de ben segur— que molts d’ells es deixaran la pell en la defensa dels interessos dels vilatans i vilatanes. Aquesta percepció és la que es desprèn d’entrada. I per aquesta raó es faran mereixedors de la nostra confiança.


Enfront d’aquest fet tan imminent, és una bona hora per als qui han manat, si es tornen a presentar, d’esmenar els seus errors per un cantó i de primfilar per altra banda les seves noves accions. I també —per què no?—, si es dona el cas, felicitar-se per aquelles activitats que han estat encertades. Els que s’estrenaran tenen l’oportunitat que, dels errors dels altres, poden servir-se’n per millorar els seus objectius.


Ara bé, davant d’una fallida de qualitat democràtica tan espectacular com la que hem estat en l’àmbit de tot l’Estat, els ajuntaments són els únics camins que ens queden com a escola d’aprenentatge, per redreçar la política i primfilar els objectius, per tal d’obtenir nous brots i saba nova. I a la vegada, crear models vàlids d’actuació per tal de canalitzar els nostres desitjos més preuats.


No es pot donar per fet que, una vegada elegits els candidats, ja està la feina feta, sinó que, des de la ciutadania, caldrà vetllar per la bona gestió que han de portar a terme els escollits i que vagi per bon camí.


Ser crítics amb el sistema consistorial, des del bon sentit de la paraula, mai no ha estat una acció de desprestigi, sinó al contrari. Per altra banda, de tota bona gestió el poble n’és beneficiari. Per això l’activitat al consistori ha de ser tan eficient com sigui possible. Una vegada més s’haurà de “separar el gra de la palla” —com diria algú— per tal de persistir i insistir, pensant que encara a Catalunya molts dels nostres somnis i anhels podran ser realitats.