En aquesta vall de llàgrimes hi ha coses inútils, certament, però algunes que, si es posessin en pràctica, podrien ratllar la inutilitat total. Així doncs, senyores i senyors, s’imaginen que en el cas que haguessin existit ja llavors les vacunes a la França revolucionària, haguessin posat a algun desgraciat a qui li havien de tallar el coll a la guillotina la del tètanus? O ara, que sí que existeix, la hi haguessin injectat a algun degollat d’Estat Islàmic?

Altres coses inútils serien, per exemple, intentar que un mort es prengués una pastilla per al mal de cap, que ja em diran per a què li pot servir, en cas que algú aconseguís que se l’empassés, o que una parella triés el dia del casament per celebrar-lo junt amb la cerimònia d’enterrament d’un parent; per posar una mica d’exemple. Una altra podria ser que un operat es despertés a mitjan cirurgia i obligués el metge a no cosir-lo.

Coses de l’absurd, sí, però la nostra existència com a descendents d’Adam i Eva n’és plena, de coses ben estranyes, i sembla que cada dia més elements com el wifi estan alterant més les ments de tanta i tanta gent, segons apunten les teories conspiranoiques; per no parlar dels suposats ruixaments als quals som sotmesos des del cel, amb aquelles línies tan maques i inquietants que queden o els mateixos pactes polítics entre partits, que no es poden agafar ni amb pinces, si no és que resulta que la teoria de les cadires és real i hi ha persones a les quals els agrada ocupar càrrecs.

Per cert, s’imaginen un xiquet embogint perquè de nit no pot agafar la Lluna amb la mà? Política, vaja.