Ara sí, s’ha acabat!!!

Si estigués més en forma, pobre de mi, en aquestes edats prèvies a l’inici de les velleses; bé, era un dir, ja que encara, senyores i senyors, penso donar molta guerra; hauria fet la figuereta tres o quatre vegades, ja que finalment totes les eleccions i el que comporten posteriorment han quedat enrere. Sí, ja hem passat les generals i les municipals, que a banda de la feina que porten prèviament i després, amb el zenit de la constitució dels ajuntaments, encara tindran la seqüela de la configuració dels cartipassos municipals, la constitució dels consells comarcals o les diputacions, que per cadires que no quedi.


Però bé, la part grossa, amics i amigues lectors, ja ha passat. I amb tot plegat, més enllà del que aquest tema ha estat de tranquil a la nostra comarca, hom queda corprès de la capacitat que té l’oli de dissoldre’s en aigua quan parlem de pactes polítics. És increïble quantes amistats tan oposades pot fer la política per tal d’aconseguir les alcaldies, amb el cas de Barcelona com un dels principals paradigmes en aquest aspecte, per no parlar de Madrid o d’altres indrets on inclúsaixò fa que l’extrema dreta aconsegueixi poder per tal que els càrrecs estiguin assegurats.


Llavors, senyores i senyors, allò de la voluntat de servei, quan ho diuen els diferents càrrecs electes, ens ho hem de creure tot plegat? Sembla que el servei, almenys a les grans ciutats, queda en un segon pla i costa molt renunciar a una cadira d’alcalde o alcaldessa i la posterior distribució de seients entre els afins; aquells que quan parlen davant dels periodistes sempre fan que sí amb el cap.