El nen i la mort

A causa d’una xerrada sobre el dol, és a dir, sobre com incorporem el dol a la nostra vida, com li fem lloc, em va interessar el tema i, per ampliar coneixements, vaig decidir llegir-ne un treball, però centrat més en el sector juvenil. El nen i la mort seria el llibre escollit. Montse Esquerda i Areste, pediatra, doctora en Medicina i psicòloga, i Anna Maria Agustí i Farreny, que és mestra psicopedagoga i doctora per la Universitat de Lleida, en són les autores. Totes dues són nascudes a la Terra Ferma; la primera a Llardecans (1969) i la segona a Lleida capital (1949). Dins de les seves activitats pren relleu la creació de les associacions de Grups d’Acompanyament al Dol de Lleida.


Posen de manifest, amb la seva experiència, entre altres idees, que la nostra societat vol oblidar l’existència de la mort, encara que es tingui la certesa que, tan aviat com una persona neix, ja és prou vella per poder morir. I enfront d’això es tendeix a no pensar-hi, perquè la mort, com diuen les especialistes, no deixa de ser una interpel·lació de la vida que ens porta a prendre partit, ens fa reflexionar, ja que toca les emocions més íntimes, i davant d’aquest fet la persona se sent vulnerable.


L’anàlisi que se’ns planteja en aquesta obra va més enllà de parlar de la mort en si, perquè es concreta com a recurs pedagògic per tal de facilitar l’acompanyament als infants i adolescents en la tasca difícil d’ajudar a comprendre el perquè de l’absència d’un ésser estimat. I a la vegada explora el seu univers pel que fa als seus sentiments, emocions, així com les seves reaccions relacionades amb aquest temari.


  No deixa de ser una eina per als adults o educadors, que la majoria de vegades no tenim gens fàcil com fer comprendre la tragèdia o drama del que està passant als menuts. L’obra ofereix instruments i recursos molt meditats de com s’ha de tractar, tant pel que fa a l’acompanyament com l’ajuda pertinent des del camp de la psicopedagogia.


La societat pren una actitud negativa envers la mort; li gira l’esquena, la defuig i l’amaga, especialment als adolescents i joves; això genera més dificultats i problemes que solucions a temps futurs i no afronta la qüestió, justament quan aquests necessiten més que ningú saber què està passant i que se’ls escolti, fugint de subterfugis que els puguin frustrar. Ja que la seva curiositat innata fa que formulin preguntes que moltes vegades resten sense resposta, i aprenen a callar davant de la postura incòmoda dels adults.


El seu contingut —tractat amb delicadesa— demana que es faci una reconversió imprescindible dels valors familiars, com a factor vital, sobre la qüestió plantejada, com un element més pel que fa a l’educació, per tal d’evitar situacions traumàtiques que se’n puguin desprendre i que poden afectar de vegades la salut psicològica de la persona en qüestió, quan no s’ha actuat a temps.


L’àmbit de la religió i l’espiritualitat hi són presents, ja que estan considerats elements d’enorme importància per completar l’ajut i acompanyament als infants i els més joves, entre altres factors. El rigor amb què ha estat tractat els ha valgut el reconeixement de diversos especialistes versats en aquest tema. L’editorial Pagès Editors el 2010 fou la responsable de la seva edició. 


Paga la pena fer-hi una llegida.