Balmes i el Prat de Dalt

El Prat de Dalt és un mas del terme municipal de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), de propietat de la família Ullar–Galceran, a uns quaranta quilòmetres de Barcelona, direcció a Moià per la C-39, i a un quilòmetre de Sant Feliu de Codines. Indret conegut com el Prat de Sant Tomàs, per trobar-se dins el seu terme una capelleta romànica del segle XII, en honor de Tomàs Becket, sant d’origen anglès. O també com a lloc on es refugià l’insigne clergue catòlic, filòsof i teòleg català Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, 1810-1848). Durant els segles XIX i XX fou un dels filòsofs més llegits del pensament catòlic, tant a Catalunya com a Espanya o Europa.


Al Prat de Dalt, construït durant el segles XVII-XVIII, Balmes s’hi va refugiar el 1842 fugint de Barcelona, dels seguidors del liberalisme del general Espartero, que s’oposava a la filosofia catòlica d’aleshores, de la qual Balmes fou un gran defensor. No podem dir que fos progressista, ni que el plantejament de la Catalunya actual per a ell ho fos aleshores.


Avui encara es conserva l’estança i biblioteca intactes, amb una excel·lent hemeroteca de l’època, del Diari de Barcelona, conegut com “El Brusi”, nom del seu fundador, on el nostre filòsof s’assabentava de les notícies del dia. La magnitud d’aquest gran filòsof fou tan gran per l’època que va viure que una de les seves obres més significades fou El criterio, el contingut del qual va travessar fronteres. Consistia en una adequació del pensament catòlic davant de la problemàtica del seu temps. Esdevenia un pensament que tant s’ocupava de la política com de la filosofia o l’apologètica.


La seva personalitat inquieta el va portar a escriure i propagar el seu pensament en un seguit de diaris i de revistes, amb l’intent d’abastar un públic més general: La Civilización i La Sociedad, escrites els mateixos anys a Barcelona (1843-1844), i El Conciliador (1845) i El Pensamiento de la Nación (1844-1846), escrits a Madrid... En un dels seus escrits, vers l’any 1840, va intentar conciliar un possible casament de la reina Isabel II amb el seu cosí, el pretendent carlí, Carles VI, per tal de finalitzar la pugna entre aquests dos bàndols...


A banda d’El criterio, va publicar altres obres de pensament: Filosofía fundamental (1846) i Curso de filosofía elemental (1847), que li donaren un gran reconeixement. A diferència del tradicionalisme catòlic més reaccionari, va defensar l’opció d’un acostament entre liberalisme d’ordre i l’Església.


Places, carrers, monuments, el recorden, tot i que el franquisme se n’apropià i li va donar un sentit més anacrònic. És molt possible que molta gent avui no sàpiga de qui es tracta, perquè les circumstàncies històriques que vivim l’han fet caure bastant en l’oblit. Però hi hagué un temps que a la masia del Prat de Dalt s’hi celebraven aplecs i esdeveniments multitudinaris per honorar la seva memòria, així com en altres indrets. Amb dades passades, es posa en relleu que a principis del segle XX es va posar, en honor seu, una làpida a la façana d’aquesta casa, i un seguit de publicacions de Catalunya de principis del segle passat s’hi referiren de manera expressa.


Només per tenir una idea de la importància d’aquest esdeveniment, se’n feren ressò arreu de Catalunya. Una dada a considerar, pel que fa a la província de Tarragona, és que entre els mesos d’agost i setembre sobresortiren publicacions amb data de l’any 1906 que en parlaren: La Cruz i Heraldo de Tarragona. A Reus se’n feia referència al Diario de Reus... 


El Sr. Francesc Ullar, l’actual propietari i la seva família dediquen temps i hores per atendre les visites a l’estança de tan il·lustre personalitat. El cas curiós és que, sent aquest mas del terme de Caldes de Montbui, per la importància reconeguda de Balmes, encara avui no en consta cap informació oficial en la ruta turística cultural d’aquesta vila.