Per canviar la història!

Dijous? Green Valley, Doctor Prats, El Diluvi, Miquel del Roig, Pupil·les, Andana, Adala & The Same Song Band, Sense Sal i PD Ixentes.


Divendres? Zoo, Buhos, Tribade, Auxili, Huntza, Alidé Sans, Júlia Colom, La Otra y las Locas del Co., Koers i Ricard Cendra.


Dissabte? Oques Grasses, Boikot, Lildami, Ju, Train to Roots, Obeses, Strombers, Ivette Nadal, Jojk i Tropical Riots PD’s. Calen més motius, encara?


Des de dijous i fins diumenge, Montblanc viu una nova Acampada Jove. I això no és una qüestió menor! Cada edició del festival politicomusical és especial i cadascun dels participants el viu d’una manera molt personal. 


Hi ha qui aquest 2019 deu anar per primera vegada a l’Acampada Jove, d’altres potser van provar l’experiència en alguna de les edicions anteriors i enguany volen repetir l’èxit viscut. També n’hi ha de fidels, d’aquells que cada any tenen marcat al calendari el tercer cap de setmana de juliol per venir a la Conca de Barberà i no s’ho perdrien per res del món. Encara alguns altres, potser després de molts anys venint, per qüestions laborals o altres temes, aquests dies no podran ser a la mítica esplanada dels grans concerts —o no durant els quatre dies— però ho seguiran per les xarxes socials. 


L’Acampada Jove ha crescut molt i ja són bastantes les generacions que han anat creixent tenint l’Acampada Jove i Montblanc com a referència. Tots ells hi eren a l’octubre. Així, si no és estrany trobar-se al llarg de l’any gent que porta el braçalet corporatiu de l’Acampada anterior, tampoc ho és que en converses perdudes hom recordi moments estel·lars viscuts a la vila emmurallada.


La clau de l’Acampada és que no és només un seguit de nits de concerts, ni tampoc només un seguit d’actes, xerrades i tallers programats al llarg d’uns dies de juliol. L’Acampada Jove és molt més que això! És la comunió entre la població i els visitants, són les migdiades a la gespa, aprofitant l’ombra de les muralles medievals, són les cançons improvisades que apareixen del no-res, són les hores asseguts a les terrasses de la plaça Major, són les tendes de campanya de mil colors.


I l’Acampada Jove és, sobretot, la seva gent. Són les desenes i desenes de voluntaris (500!) que treballen perquè tot surti bé, és el suport entusiasta de l’Ajuntament de Montblanc, són els milers de joves (l’any passat, 30.000!) que venen de tots els Països Catalans per trobar-se i xalar. L’Acampada és conèixer molta gent, fer bon veïnatge i passar-ho bé. Són els records d’un tal “Antonio” que alguns buscaven de matinada i d’un diari propi que els acampats trobàvem des de primera hora, just quan la força dels rajos del sol ens despertava, havent dormit poc.


L’Acampada Jove són aniversaris, poemes i entrepans. És companyonia i són moltes cançons. Són reflexions de país, debats improvisats i mirades de futur, és conèixer el territori i sentir tots els accents. És copsar que el país va més enllà del Sénia i continua a l’Albera, que també som gent d’illes i comarques franjolines. Són la Carme Forcadell i la Dolors Bassa. Enguany, l’Acampada Jove torna a ser màgica.


Aprofitem-la!


(Només nosaltres podrem canviar la història).