La pobresa té rostre de dona

En la IV Conferència Mundial sobre la Dona, ja el 1995, organitzada per les Nacions Unides a Beijing, dit així de Pequín, la capital de la Xina, es va consensuar un document que havia de servir de marc per a polítiques d’igualtat entre homes i dones durant uns vint anys. Avui es constata que aquest document no es va portar a terme i, pel que fos, la conferència —segons assenyalen els analistes— va ser ignorada.


La declaració assenyalava la necessitat d’afrontar, des de diferents àmbits (educació, medi ambient, economia, comunicació, etc.), el compromís dels estats participants de superar la pobresa persistent que afecta les dones. En definitiva, d’erradicar d’una vegada la desigualtat de dones i homes en la gestió dels recursos naturals i dins la protecció mediambiental, com també comprometre’s en altres àrees d’acció crítiques, que tenen una relació directa amb l’empobriment diferencial de les dones.


Quan els drets econòmics de les dones continuen sent vulnerats, segons el Programa de les Nacions Unides pel seu desenvolupament, en un món on l’extrema pobresa, que afecta 1.500 milions de persones, tenim que el 70% són dones, ens ha de fer pensar, perquè les dones continuen també sent les grans descartades.


A escala mundial encara moltes societats poc desenvolupades dificulten a la dona l’accés a l’educació, a la terra i l’administració. Després de grans acords i de moltes intencions de voler arreglar el problema, tot queda en res. La classe política continua fent molta demagògia sobre aquest tema, perquè continua havent-hi precarietat i vulnerabilitat en el mercat laboral. Són moltes les denúncies des dels ens sindicals que ho corroboren, per la falta d’una igualtat salarial que encara no es resol.


Totes les dones, en tots els sectors, estan afectades per discriminacions salarials. Només cal recordar que arran de la crisi financera, el 85% dels llocs de treball destruïts eren ocupats per dones. El 90% de llars monoparentals, que estan regentades per dones, són les que tenen més dificultat per mantenir la unitat familiar. 


Un 40% de les dones sense llar han estat agredides, el 61% han patit robatoris i el 24% han estat víctimes d’agressions sexuals. El 95% de les persones que estan fora del mercat laboral per dedicar-se a cuidar familiars són dones, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Dos terços dels 796 milions de persones adultes analfabetes també són dones... S’ha amagat durant molt de temps aquest problema, com si no existís. Això tant ha repercutit en països pobres com en els suposadament desenvolupats. El patriarcat, com el capitalisme, són dos sistemes que trenquen els drets de les dones —segons les anàlisis— en afavorir la distribució de recursos de manera desigual en benefici dels homes.


L’entrada considerable de contingents de dones en els mercats laborals globals fa que estiguin en condicions de sobreexplotació. Sobretot en aquells indrets de producció en cadena, on hi ha màquines o estan relacionades amb el vestits, i al muntatge electrònic, en països subdesenvolupats. La mà d’obra afectada sempre són les dones, que es veuen obligades a ocupacions mal pagades sense cap garantia laboral...

 

En l’actualitat, malgrat la precarietat del mercat laboral gràcies als nous cànons del capitalisme salvatge, qui en surt encara beneficiat és l’home, en detriment de la dona. Per tant, la demanda és manifesta. Cal una solució immediata i final. Cal construir un sistema sostenible, d’una vegada per totes, que garanteixi una vida digna també per a les dones.