“La Maleïda”

La Maleïda és una pel·lícula documental que narra l’ascensió de Mossèn Jacint Verdaguer, prevere i destacat poeta (1805-1845), a l’Aneto vers l’any 1882. Aleshores a aquest cim se l’anomenava ‘la Maleïda’. Albert Naudin n’ha estat el director i és protagonitzada pel conegut actor osonenc Lluís Soler.


Una ficció portada a terme gràcies al llibre de Bernat Gasull, publicat per Verdaguer Edicions el 2015, que participa en la pel·lícula com a narrador. Film Xplora ha estat la responsable de la producció de la cinta, que està associada a la Fundació Jacint Verdaguer amb la participació de TV3.


Naudin, captivat pel llibre de Gasull, es va adonar que darrere del poeta hi havia un personatge que, en paraules textuals, definia d’aquesta manera: “es podria considerar el pare de l’excursionisme i muntanyisme a Catalunya”. Perquè Mossèn Cinto –tal com se’l coneixia popularment– feu les primeres travesses pels Pirineus, així com ascensions als seus cims.


La intenció del director era ben clara: reivindicar la personalitat del poeta, fent-la avinent des de l’èpica històrica i, al mateix temps, una exploració sobre el territori dels Pirineus. No podem pas amagar que la influència del director de la projecció, en ser un amant de l’excursionisme, hi va ajudar i molt, per sentir-se identificat amb el personatge. I a la vegada per posar de manifest que el pare del moviment excursionista a Catalunya havia estat Verdaguer.


L’estructura de la pel·lícula està plantejada en tres temps: Un temps actual amb el seu narrador, Bernat Gasull, i autor de l’obra, que explica la història sobre el terreny. En el segon temps intervé l’actor Santi Pocino, com el Verdaguer jove que fa el recorregut per les muntanyes. I el tercer, Lluís Soler, que interpreta el poeta quan és gran i en fa la memòria abans de morir.


Soler executa el personatge amb finesa, posant-se a la seva pell de la manera més natural. Una posada en escena amb el cabell ben curt l’ajuda a situar-se en un possible aspecte del protagonista. A la vegada l’impregna d’una follia i passió per les muntanyes, que ajuden  l’espectador a entendre com podia ser el perfil humà del nostre protagonista en el context expressat.


La filmació ha estat ben travada. No puc negar que m’ha captivat. Els espais escollits, les seves imatges, els personatges posats en escena, la sonoritat de la paraula, la banda sonora que estimulava la seva musicalitat pel recorregut paisatgístic; la narració explicativa que ens situava entre l’espai i el temps i feia que tot quedés molt ben lligat en la seva exposició.


La destresa emprada en la filmació estava subjectada a la professionalitat dels tècnics excursionistes bregats amb la muntanya; i ho feren possible. Com també la intervenció d’un helicòpter. Perquè en cap moment no s’utilitza cap escenari artificial, sinó tot el contrari,  se serviren d’espais naturals, amb camins sinuosos acinglerats, espais rocosos, congestes, i glaceres, fins i tot corrent alguns riscos, tot i estar assegurats, fins a arribar al cim. La interpretació acurada dels actors en els indrets de la interpretació, la feren creïble.


Ens fascina aquest metratge així com la seva posada en escena per les diferents comarques de la Catalunya pirinenca on es feu la filmació. Com a amants dels Pirineus i de l’esperit muntanyenc de Verdaguer, prevere i reconegut poeta pel poble, no ens quedàrem indiferents, sinó  tot el contrari, ens hi sentírem identificats.


S’estrenà el mes de juny i ja el mes de juliol sortia en pantalla.