Rosa de Lima

La noia, al néixer a la capital del Perú, el dia 30 d’abril de 1586, es deia Isabel Flores de Oliva. El seu pare, de nom Gaspar Flores, era un suboficial de l’exèrcit i la seva mare, María de Oliva, una nadiua peruana també natural de Lima. De petita, a casa seva, va ser anomenada Rosa perquè un servent deia que la seva cara semblava una rosa, i encara amb més motiu quan al cap de tres mesos d’haver nascut trobaren el seu bressol envoltat de roses. Tot plegat, semblava que el destí confirmava que s’havia de dir Rosa, i així ho autoritzà l’arquebisbe de Lima, ja que el terme rosa en aquells dies no figurava al santoral catòlic.


De molt jove, va portar una vida austera i dedicada a l’altruisme. Els seus biògrafs han dit que dejunava tres vegades a la setmana. Pel que sembla era molt guapa i graciosa, però ella, veient la seva vida futura contemplativa i en adonar-se que els homes es fixaven en ella, es va tallar els cabells per ser menys atractiva, a l’extrem d’arribar a desfigurar-se la cara. Aviat va sentir l’anhel de consagrar-se a Déu. Els seus pares pretenien que es casés i formés una família però ella, seguint la seva dèria, de seguida feu el vot privat de castedat.


També va fer abstinència de carn i dedicava el temps a obres de caritat, ajudant els malalts i necessitats de la comunitat. Fins i tot arribà a portar malalts a casa seva i els curava en allò que podia. Per obtenir recursos i ajudar la seva família, feia brodats i puntes i conreava flors, que després venia al mercat. De nit, pregava i resava en una petita cova.


Atreta per l’orde dominicana, va obtenir el permís per entrar-ne en un convent l’any 1602 sense haver de pagar el dot, com era habitual a l’època. Als vint anys, prengué l’hàbit com a terciària i feu vot de virginitat perpètua.


Durant onze anys, continuà la seva vida de religiosa amb totes les formalitats fins que va morir el 24 d’agost de 1617, tal com ella havia predit. Al seu funeral hi van assistir les autoritats públiques de Lima i l’arquebisbe li va pronunciar un elogi. La seva dedicació als pobres l’havia fet molt estimada.


A Rosa la convertí en santa Rosa de Lima el sant pare Climent X l’any 1671, i es dona la circumstància que ella fou el primer sant declarat del nou continent. Fou enterrada al convent dels dominics de Lima i descansa junt a sant Martí de Porres, també molt venerat a tota l’Amèrica. Rosa és actualment la patrona del Perú, del Nou Món i de les illes Filipines, països que celebren el seu dia amb molta fastuositat.


Actualment se celebra la seva festa litúrgica el 23 d’agost. Inicialment, des de 1727 se celebrava el 30 d’agost. Amb la reforma de 1969 la van traslladar al 23 d’agost. No obstant, al Perú i a altres països d’Hispanoamèrica es continua celebrant el dia 30, igual que a Montblanc on, per cert, hi ha i hi hagut moltes persones que porten i portaven el nom de Rosa i moltes d’elles segueixen celebrant-lo el dia 30 d’agost.