Un best seller

L’exili de Déu és una de les darreres publicacions, “un best seller” del monjo de Montserrat Lluís Duch, que va morir el 2018, a l’edat de  vuitanta-dos  anys, reconegut com un dels més grans savis i antropòlegs del nostre temps i una veu de les més singulars del pensament català contemporani, també reconeguda internacionalment.

El llibre esdevé una anàlisi exhaustiva de la reacció humana enfront d’una religiositat jeràrquica que no ha entès els nous reptes, enfront de les inèrcies de vells costums que s’han anat imposant amb el temps. Duch ens diu que, per molts, les creences religiosos han esdevingut lluny de tot plantejament, perquè la incoherència ha amuntegat gestos rutinaris, que són el resultat, en alguns casos bastant caòtics i amb trets folklòrics, de conceptes i imatges heretats de les religions tradicionals, dels tòpics moderns imposats pels mitjans de comunicació, de les demandes de la realització personal (cultura del jo) i de l’impacte de l’individualisme segregat pel voraç i inhumà neoliberalisme imperant i la seva “religió del capitalisme”.

Dels més de cinquanta llibres escrits, opuscles i de més de tres-cents articles i col·laboracions col·lectives, L’exili de Déu és una de les seves últimes obres més actuals, després d’una llarga reflexió sobre el perquè de l’absència de Déu en les nostres vides. Temàtica que és tractada tant des de l’antropologia (estudi de la naturalesa humana), i de la teologia (Tractat de Déu i del coneixement humà que en té).

La història d’Europa és cristiana pel seu origen —se’ns diu—, però ha esdevingut anticristiana pels seus resultats, perquè el capitalisme ha suplert la religió, essent el diner i el consum l’interès primordial de l’ésser humà. Aquí Déu s’ha convertit en l’absent, en un món on s’ha produït una pèrdua de la memòria i de la tradició.

L’Occident és una estatització de la natura i del cos humà. S’ha mitificat la tècnica i també el món del diner, on els mitjans de comunicació de masses s’han convertit en la supeditació de la vida d’una persona, on la concurrència de vegades de la banalitat ha envaït les llars. L’internet en seria una de les principals causes, mal portada, que ha subvertit la vida humana fora de l’ètica. I la seva raó de ser.

La introducció situa el lector en el plantejament de l’obra i els seus tres apartats: a) La crisi de Déu dels nostres dies; b) El retorn de les gnosis (coneixement de Déu); c) L’imprescriptible cristià (que és la cura de l’Altre, l’Altre en majúscula, que és Déu, i qualsevol ésser humà). Són els encapçalaments d’alguns dels continguts. Continguts dels quals a continuació exposo una mostra, —per tenir-ne una idea—, com: El Déu de l’actual crisi de Déu; la defunció de la història o implícits explícits; l’avui de Déu... Ens porta a entendre i comprendre el perquè d’una absència de Déu a la societat actual.

El veritable coneixement de Déu, conclou Duch en la seva obra, consisteix en la pràctica quotidiana de la misericòrdia, que és, en realitat, coneixement de Déu a través del reconeixement del proïsme: una de les principals màximes irrefutables del cristianisme.

Paga la pena fer-hi una lectura.