El monument a Colom

El monument a Colom és una escultura senyera erigida al descobridor del continent americà, Cristòfor Colom. És situada davant el Port Vell de Barcelona. Les seves característiques: mida 57 metres d’altura; la figura de l’Almirall, 7,60 m; el cap, 1,10 m; i el dit, 0,50 m. Els materials de la foneria pesaren 233 quilos i entre tot, l’escultura pesa 42.000 kg. Per suportar tot el monument s’hagueren de fer uns fonaments de 5 metres de profunditat. El monument es divideix en tres cossos: una base circular, amb quatre trams d’escala de 6 metres d’ample, decorada amb vuit lleons que guarden els relleus dels escuts de les províncies catalanes, el segon cos, és la columna i el tercer, l’estàtua de l’almirall, que corona amb la mà estesa i assenyala el lloc.

El monument va ser inaugurat el primer dia de juny del 1888 en un acte que presidí la reina regent Maria Cristina, acompanyada del president del Consell de Ministres, Sr. Práxedes Mateo Sagasta, i tenint com a convidats el rei d’ Itàlia, Humbert I, representant la ciutat de Gènova, que aleshores s’entenia que era la pàtria nadiua de l’Almirall, (després han sortit divergències i noves propostes argumentades, i entre elles, molt fonamentada, la possibilitat que Colom fos català d’origen jueu [d’aquí el secretisme d’haver quedat ocultat el seu origen]). També hi fou present el president de Estats Units, Grover Cleveland , (segurament per fer-los la “pilota” als ianquis). L’any 1889 es va instal·lar un ascensor dins la columna, des d’on s’albira tota la ciutat i més lluny. Aquest ascensor mai ha deixat de funcionar. 

El projecte va ser aprovat per l’ Ajuntament de Barcelona el 6 de setembre de 1881, i el dia 26 d’aquell mateix mes es va col·locar la primera pedra. En aquells moments l’alcalde de la ciutat era el Sr. Francesc Rius i Taulet.

Per a l’execució del monument es va convocar un concurs de projectes el maig de 1882, amb un jurat presidit per Ramon de Sentmenat, president de l’Acadèmia de Belles Arts. S’hi presentaren diversos candidats nacionals i estrangers, però l’Ajuntament va escollir el projecte de Caietà Buïgas per tenir un pressupost més baix i, suposadament, per ser català.

Respecte al finançament, en principi es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït gràcies a les donacions dels particulars, però l’Ajuntament finalment va haver de fer-se càrrec de les despeses, ja que les aportacions particulars van ser insuficients i el pressupost inicial va ser àmpliament superat (va passar de les 300.000 pessetes inicials a 1.062.689, tot i que el govern de Madrid va cedir 30 tones de bronze procedents de material de guerra de rebuig per a ser destinades a la construcció

Les diferents peces van ser motllurades a varis fornals: el de Francesc Vidal, de Dueros, Can Solà i Alexander Wohlguemuth. Per transportar les seccions de peces al lloc definitiu es van valdre de carros arrossegats per llargues cues de cavalls, aspecte que va ser tot un espectacle per als barcelonins de l’època. Les obres van durar set anys. Per a la construcció de tot el conjunt es va haver de muntar una bastida tan alta com el monument.

El monument en conjunt és tota una simbologia, de dades, fets, al·legories, personatges i, en els baixos relleus, les fames alades, els escuts de les províncies catalanes i tots els personatges històrics relacionats amb Colom, començant pels Reis Catòlics, mentre l’arquitectura, la part escultòrica, els dissenys i empreses de construcció a contractar, es feren sempre sota concurs públic, en els quals s’hi presentaren, vàries propostes que sempre foren aprovades per jurats presidits per personalitats de cada ram.

Un altre mèrit dels que conceberen el projecte, comptant amb l’anuència de l’Ajuntament de Barcelona, és que tots i cadascun dels detalls del monument, els encarregaren a artistes de vàlua i artistes catalans, els quals no podem incloure aquí perquè són una llista massa llarga, només cal dir que l’escultura de l’almirall la feu Rafel Atché; Pere Carbonell dissenyà els baixos relleus, i els escuts de les províncies catalanes Manuel Fuxá, i la resta de detalls, cada un per artista diferent.

I per concloure l’article, no ens podem acomiadar sense fer referència a les anècdotes del monument que, com tota obra magna, les té: 

—Contra el que creu tothom, el dit de l’almirall no assenyala cap on és Amèrica, que si fos així hauria d’assenyalar en direcció a l’inversa, o sigui cap a les muntanyes de Collserola, que és realment la direcció geogràfica d’aquell continent. De fet, la intenció del seu autor era que Colom senyalés cap a Amèrica, però el públic no hauria entès que el dit senyalés cap a la Rambla, i per això va instal·lar l’estàtua, no perquè assenyalés Amèrica, sinó “el camí cap a Amèrica” anant per mar, que és la ruta que va fer Colom partint del Port de Pals.

—En el primer esbós de Caietà Buïgas, Colom no tenia el braç aixecat, sinó que apareixia de peu subjectant un estendard amb el seu braç esquerre, mentre que recolzava la mà dreta al pit; segons l’argument de Buïgas “era la sublim situació de trepitjar per primera vegada la terra americana i, fixant la mirada cap amunt, dirigint a Déu una fervent i agraïda pregària. El fet que tingués el braç estès ja fou obra del segon esbós. 

—El dia de la inauguració, el 24 de gener de 1889, l’ascensor va patir una avaria, i van quedar tancat dins durant una estona l’alcalde Rius i Taulet i la seva escorta.

—La idea d’erigir un monument dedicat al descobridor d’Amèrica ja havia sorgit a mitjans del segle XIX.

—El monument va ser construït en el context de les obres de millora del litoral de Barcelona, aprofitant l’Exposició Universal. 

—El 1892 el Monument a Colom va ser el centre de les celebracions del quart centenari del descobriment d’Amèrica a Barcelona, ​​acte que va ser registrat en una làpida col·locada a la base del monument.