Una gran Diada?

En el moment en què em disposo a escriure aquestes ratlles, encara no som 11 de Setembre i, de fet, no sé com anirà tot plegat. Tot i així, si em deixo portar per la meva intuició i per tal com han anat les diades nacionals en els darrers anys, senyores i senyors, penso que serà tot un èxit. I és que en els darrers anys, sempre segueix la mateixa pauta el tema: cap allà al mes d’agost es fa una notícia alarmista sobre el baix nombre d’inscrits que hi ha en aquell moment, i després el resultat és que se superen les expectatives. Sí, cada any passa el mateix, sense tenir en compte, tampoc, la quantitat de gent a qui li agrada anar per lliure.


Tanmateix, trobo positiu que, enguany, els polítics perdin protagonisme i pes en la manifestació i que no vagin encapçalant-la. En definitiva, tot el procés ha estat un fet sorgit entre el poble, i els polítics, a priori, només han fet que obeir el mandat del poble i, per tant, a la manifestació de la Diada no han de protagonitzar res; ans al contrari, han de prestar atenció al que se’ls demani i poca cosa més.


Inclús, no sé com anirà, estaria bé que el parlament final el fessin gent del carrer, del poble, com aquella famosa nena que estava a punt de tenir l’edat legal per votar i va prendre la paraula tot demanant que ara que feia 16 anys —recordem que en el 9N es podia votar amb 16 anys—, tenia ganes de poder-ho fer per la llibertat del nostre país.


Sigui com sigui, estic molt conveçut que serà un èxit i que, potser, es marcarà un abans i un després, que, potser, la Diada actuarà de 3 en 1 per les rovellades juntes del procés, ja ho veurem, com anirà.