La Novena de Beethoven

A Vic, a dos quarts de nou del vespre del dia tretze de juliol, tinguérem la sort per primera vegada d’assistir al Centre de les Arts Escèniques d’Osona, l’Atlàntida, a l’audició de la Novena simfonia del músic alemany Ludwig van Beethoven (1770-1827), per l’Orquestra simfònica segle XXI, a la sala Ramon Montanyà (que és el nom del qui fou el primer alcalde de la democràcia de Vic), sota la direcció de Jordi Mora, gran coneixedor de l’obra de Beethoven.


Cap a un miler de persones poguérem seguir amb atenció la concertació de més de cent professionals de la música, tant en la part instrumental com en els cors, on prendrien relleu l’Orfeó Gracienc i la Coral Càrmina amb els seus respectius directors, així com les reconegudes veus: la soprano, l’alemanya Ultrike Haller, i la mezzosoprano, la parisenca Séverien Maquaire o, com a tenor, Joan Francesc Folqué, o el baríton Carles Pachón.


La Novena simfonia de Beethoven és més que una simfonia, ens deia Daniel Mestre i Dalmau, director d’orquestra i cor, en un dels seus articles. I rep el nom de simfonia coral per la presència de cors de manera excepcional. És considerada una de les obres més transcendentals, importants i populars de la música i de les arts. És la màxima expressió de l’últim període creador de Beethoven. I el seu últim moviment és un final coral de màxima esplendor, que es va introduir en el quart moviment de la Novena, amb una Oda de l’Alegria del poema original de Schiller (poeta i escriptor alemany), un del moments més notables del concert. Aquesta oda, el 1972, adaptada, esdevindria l’himne de la Unió Europea.


Se’ns feia estrany sentir una melodia amb connotacions de pau universal, en aquell instant, com a himne de la Unió Europea, quan en un fragment de la segona estrofa de l’himne expressa: “Que sempre regni a Europa la fe i la justícia”, conceptes que ens sorprenien, perquè no acabàvem de veure la seva finalitat, a causa de la situació en què es troben els nostres eurodiputats independentistes escollits democràticament, o a la situació dels presos polítics i exiliats per raons polítiques.


El públic feu una gran ovació, tant per l’execució final del concert com per la seva interpretació, amb tota regla, de la novena de Beethoven. El públic s’aixecà cridant i emetent visques, bravos i xiulets de reconeixement per l’Orquestra simfònica segle XXI, que celebrava a Vic el vintè aniversari del seu naixement. Aniversari que seria celebrat també en altres ciutats catalanes.


Aquesta orquestra havia nascut amb una finalitat pedagògica: reunir músics d’alt nivell de totes les edats per tal d’assolir coneixements musicals més profunds. Jordi Mora, el seu director, n’esdevé l’ànima. Aquest prohom de la música, gràcies a la seva reconeguda experiència, tant en l’àmbit d’orquestra com el de pedagog, així com a estudiós de la fenomenologia del so i de la música, ha estat el realitzador d’aquest projecte. Enhorabona.