Què tindrà la tardor

Senyores i senyors, la tardor és una estació potent; una estació en la qual hi ha hagut esdeveniments que han passat a la història, com la Revolució Russa, la constitució de la Xina Popular; la mort del dictador Franco, i la de José Antonio; o el referèndum català, i podríem seguir. A més a més, en l’àmbit físic, és a la tardor quan els qui pateixen algun mal crònic doncs se’ls desperta o se’ls intensifica, igual com també passa a la primavera. Vaja, que la tardor, senyores i senyors, té quelcom d’especial.


Per exemple, la natura va morint a poc a poc, tot tenyint-se de colors daurats i amb alguns arbres que es despullen, per tal de donar pas, uns mesos després, a la nova natura, a la natura ressorgida de la natura morta que ens porta la tardor. I en el cas català, la tardor també ens va portar moltes patacades i la pèrdua del nostre autogovern, per enèsima vegada en aquests desgraciats tres-cents anys que portem de sotmetiment, i molt em temo que amb l’arribada d’aquesta nova tardor, tornarem a patir de valent.


De fet, per començar, l’home de les mil cares ens ha convocat novament a unes infames eleccions que de ben segur li serviran d’excusa per acabar pactant amb els Rivera i companyia i així aplanar el camí cap aun nou 155. De fet, ja ens volen fer passar a tots plegats com a poble terrorista; van dient que no hi ha convivència, en aquest país nostre, quan tothom fem el vermut junts sense demanar-nos carnets ni tendències; i mentre el món va cremant sense treva, aquí només busquen l’excusa més mínima per atonyinar-nos i humiliar-nos un cop més, ja que, en definitiva, són coses de la tardor.