Els noms de la classe

Al setembre i a l’octubre és quan comencen la majoria de classes, assignatures i cursets. Ja sigui a l’escola, a l’institut, a la universitat, a l’educació en el lleure, a les classes per a adults, o a les sessions formatives per a la tercera edat, arriba un dels reptes de l’any: és el moment d’aprendre’s el nom dels companys de classe.


Si la base del grup és la mateixa que la de l’any passat, ho tindrem una mica més fàcil, ja que només caldrà saber-nos les noves incorporacions que hi hagi pogut haver. Si el grup és totalment nou, potser haurem d’arxivar vint o trenta noms més. Tot i que de vegades el fet que alguns d’aquests noms es repeteixin dins del mateix grup pot anar bé per fer-ne associacions mentals, de vegades encara genera més confusió a l’hora d’intentar memoritzar-los. En tot cas, tot depèn de si tendiu a la memòria d’elefant... o a la de peix.


De noms n’hi ha de molts tipus, cada vegada més, i sempre és curiós veure cap a on van les tendències dels darrers anys i quins són els motius que porten a tendir cap a una tipologia de noms o a posar-ne alguns d’específics als nounats.


Vegem, doncs, quins són els noms més comuns entre els acabats de néixer. Al conjunt de Catalunya, les dades del 2018 ens diuen que els noms de Marc i Júlia són els que encapçalen la classificació. Pel que fa als nens, els set primers classificats són: Marc, Pol, Àlex, Jan, Nil, Leo i Pau. Si fem referència a les nenes, són: Júlia, Martina, Emma, Maria, Lucía, Paula i Laia.


Sempre he pensat que aquests llistats, que acostumen a popularitzar-se just amb el canvi d’any, els primers dies de gener, poden tenir una doble influència. D’una banda, pot haver-hi aquells futurs pares i mares que, veient el llistat, apostin per facilitar la tria del nom del futur nen o de la futura nena escollint un dels noms més posats, sumant-se a la tendència del moment. Al mateix temps, pot haver-hi casos en sentit contrari, ja que potser una part dels pares, sent conscients de cap a on van els noms més populars, apostin per singularitzar la criatura amb un nom diferent i menys comú. Així, també és possible que algú acabi triant un dels noms dels que apareixen al rànquing, però que ho faci per altres motius que no siguin els de la moda d’aquells anys.


Sigui com sigui, la qüestió dels noms és molt personal i cadascú tria els que vol segons el seu criteri, l’experiència personal, el dia en què neix la criatura, la tradició dels patrons de la vila, l’herència familiar o, tot sovint, a partir dels referents televisius, futbolístics o musicals del moment.


És el cas del nom de Leo, que va agafant embranzida en els darrers anys i que segurament creix a partir dels èxits esportius del davanter del Barça. El mateix va passar amb el boom del nom Biel, el creixement del qual sovint s’associa a un dels nens protagonistes de la sèrie vespertina que es rodava a Breda: Ventdelplà.


Si us ve de gust veure les diferents dades, territorialitzar-les i comparar com van canviant any rere any les classificacions dels noms més posats a Catalunya, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ens ofereix dades sempre interessants sobre la qüestió que poden fer enriquir la nostra curiositat. Fixant-nos en augments momentanis i en quines sèries apareixien en prime time aquell moment, potser podem trobar altres correlacions.


  Si us pot interessar, just aquest dilluns, el 30 de setembre, l’Idescat ha publicat les dades actualitzades dels noms dels nadons. Caldria veure les dades específiques de la Conca de Barberà. De les novetats d’enguany, en parlarem al proper article.