La setmana passada fèiem referència als noms més posats a Catalunya i parlàvem de les possibles influències musicals, futbolístiques i televisives de la tria dels pares, a més dels criteris familiars, territorials, santorals o dels patrons que sempre hi han influït.

Aquesta setmana, la curiositat ens ha portat de nou a la pàgina web de l’Institut d’Estadística de Catalunya per posar el focus, ara sí, a la Conca de Barberà. Si entreu a idescat.cat, i accediu a l’apartat “noms i cognoms de la població”, podreu començar a remenar taules de dades, percentatges i espais físics.

Sense voluntat d’exhaustivitat, farem una comparativa ràpida entre aquells que van néixer abans de 1930, aquells que van fer-ho durant els anys seixanta, durant els vuitanta i els de la dècada del 2010. (Dades de 2018) Quins són els noms més comuns a la Conca de Barberà entre els nascuts abans de 1930? De dones: Maria, Teresa, Carme, Rosa, Antònia, Josepa i Dolors. D’homes: Josep, Joan, Ramon, Antoni, Josep Maria i Francesc.

D’entre els nascuts entre 1960 i 1969...? De dones: Montserrat, Maria del Carme, Maria Teresa, Maria, Rosa Maria, Núria i Isabel. D’homes: Josep Maria, Jordi, Ramon, Josep, Joan, Antoni i Jaume.

D’entre els nascuts entre 1980 i 1989...? De dones: Anna, Marta, Cristina, Núria, Maria, Montserrat i Laura. D’homes: Jordi, Albert, Xavier, David, Joan, Marc i Gerard.

I d’entre els nascuts entre el 2010 i el 2018? De dones: Júlia, Martina, Paula, Arlet, Ona, Ivet i Laia. D’homes: Marc, Nil, Arnau, Jan, Biel, Èric i Pol.

Així a grans trets podem extreure algunes primeres conclusions. És curiós comprovar com a la dècada dels seixanta el que es va fer va ser fer compostos els noms tradicionals femenins (els que eren més comuns abans de 1930): de Teresa, Maria Teresa; de Carme, Maria del Carme, i de Rosa, Rosa Maria.

Als anys vuitanta, els noms compostos ja no eren a l’ordre del dia. Si ens hi fixem, cap dels set noms femenins més posats ho eren i, en canvi, apareixien noms que fins aleshores no sortien entre els més habituals: és el cas d’Anna, Marta Cristina i Laura. En el cas dels homes seria el mateix, amb noms que pugen a la classificació i apareixen entre els més posats: Albert. Xavier, David. Al mateix temps, ja comença a aparèixer el nom de Marc, que farà fortuna pocs anys després.

Els vint anys que passen entre el 1990 i el 2010 ho transformen gairebé tot. A la darrera dècada, la del 2010-2019, han aparegut molts noms que fins ara eren molt minoritaris i poc comuns, com Arlet, Ona i Ivet. A més, sembla que aquests darrers anys els noms tendeixen a escurçar-se fins a les tres lletres: Nil, Jan, Pol.

Si fem una comparativa de 80 anys, veurem que d’entre els noms més posats avui, ni pel que fa als nois ni pel que fa a les noies, no n’hi ha cap que repeteixi amb els d’abans de 1930. Això no vol dir que no continuïn posant-se sempre, però en tot cas, no són dels més posats, dels que més es repeteixen, vaja.

És difícil intuir cap a on aniran els noms de la propera dècada, la del 2020-2029. Es mantindrà aquesta tendència cap a la recerca de noms menys tradicionals? Com a efecte pendular de la història, tornaran a recuperar-se els noms tradicionals, ara que ja no es posen tant? Fins a quin punt els noms de les estrelles televisives acabaran marcant les diferents generacions? Per aprofundir en tot plegat, com us deia, només cal que entreu a idescat.cat i comenceu a remenar dades. Potser descobrireu alguna tendència emergent. Bona recerca!