Les barberies del meu temps eren d’un sol sexe: el masculí. Llavors hi havia les perruqueries per a les senyores. En ambdós indrets, a banda de tallar cabells o d’afaitar les barbes per a uns, i per a altres pentinar, arreglar i embellir la cabellera, els cabells hi eren rentats. Aquests emplaçaments des de sempre havien estat lloc d’interacció social, afegint-hi que a la barberia agafava un caire de discurs públic. Un tipus de fòrum comunitari on la dissertació individual solia prendre un to rellevant.

Centrant-nos, doncs, a cal barber —per ser de qui tinc més coneixement per l’experiència viscuda—, els debats procedien amb concurrència segons el personal assistent a deixar-se prendre el pèl. No calia que l’espai fos gran; només que hi hagués tres persones, a tot estirar quatre, i els clients fossin persones adultes, sobretot de mena xerraire, era suficient per confluir en una discussió de qualsevol tipus de tema. Cal dir que el polític, en aquell temps de dictadura, era del que menys es parlava, en canvi el futbol omplia tots els estadis de la conversa. Si bé també hi havia altres continguts de la vida, però eren menys valorats.

Tot i que val a dir, si el barber estava sol i la confiança hi era manifesta per l’amistat que havia sorgit amb el pas dels anys, llavors sortia el tema polític; un tema parlat des de la clandestinitat. Quan entrava algun nou client, el sentit de la conversa canviava de rumb radicalment, o bé es feia mutis.

Ja entrada la democràcia, un amic barber de caràcter obert i jubilat —no fa massa dies— em confiava la seva experiència en aquest camp. Propietari com era d’una petita barberia, atenia amb molta freqüència personal de tot tipus de tendència ideològica.

Havent-se posat en una llista de les primeres eleccions democràtiques en un grup d’independents, aprofitava l’avinentesa, mentre afaitava, rentava i tallava els cabells, per preguntar a uns i altres la intenció de vot. Això comportava anar-se fent una idea de quina seria la llista més votada. No cal dir que el resultat mai va ser l’esperat, sinó al contrari. Obtingueren ell i els seus un resultat baix de regidors. —I jo que em pensava que la informació que rebia era verídica i favorable. Allò sí que fou una bona presa de pèl —em deia tot rient.

 Aquest era un home inquiet, li agradava llegir, i solia treure temes ja posats en democràcia d’allò més concurrents. I és de suposar que la política, després de tanta abstinència passada, sempre solia ser el plat del dia, sobretot la municipal, després del futbol. A banda de les confidències personals que algun client es brindava a explicar.

Tot comentant la xerrada iniciada sobre el seu passat professional, posava en el meu coneixement un seguit de facècies del seu àmbit que no deixaven de ser curioses i sorprenents per a la meva persona. Em deia que per experiència adquirida tallant cabell, i sobretot rasurant els clatells amb la navalla, sabia amb certesa per visió comparativa d’aquesta part del cap d’un seguit de persones, si eren familiars o no.

És adir, que les característiques físiques, i sobretot per les nuques, constatava si corresponien i sabia —cosa curiosa— si eren d’una mateixa família o hi havia algú que dissentia, tot i afirmant que l’individu en qüestió tenia consanguinitat o parentiu amb qui fos, no amb qui es creia segons la família.

Em deia afirmant:
—En tal no pertany a la mateixa família que aquell altre, asseverava amb tota certesa.

Avui continuen havent-hi barberies, i barberies i perruqueries, aquestes últimes s’anomenen unisex. Però potser cal dir que com el perfil de cal barber, poques.