Fa ja temps que l’Estat espanyol va perdre la vergonya, i la sentència que coneixíem aquest dilluns n’és una bona mostra. I és que des d’aquell malaurat matrimoni que es va consumar entre la Isabel i el Ferran, i el fet que, pobret, fos tan calçasses i amant al vi, ha fet que tot ens hagi anat pel pedregar, especialment després de la guerra dels Segadors, quan ja es començava a veure que els hereus de la reina Isabel de Castella treien força rèdit amb això d’estomacar catalans, descendents de la Corona catalanoaragonesa. I bé, a partir del 1714, tot es va complicar i ens van arrabassar tot el que van poder, excepte la dignitat; un goig que dura fins als nostres dies, ja que de patacades, i grosses, ens en van seguir donant més enllà del 1714 i fins als nostres dies.

L’última de les clatellades, que no serà l’última, ha estat aquest sentència que condemna, entre tots els acusats, a gairebé cent anys de presó per haver fet coses tan simples en països democràtics com posar les urnes i intentar calmar una concentració davant una conselleria. A més a més, els descendents de la reina Isabel de Castella no saben que amb aquesta sentència també els han condemnat a ells mateixos, ja que a partir d’ara potser una concentració de més de quatre persones podrà ser condemnada a penes de presó per tumultuària. Em temo, però, que de moment només se seguirà aplicant als pobles catalanets, que com a gossets abandonats, senyores i senyors, patim massa la síndrome del gos ataconat. En fi, continuarem veient-les venir.