El Dia de Tots Sants és una festa cristiana que se celebra el primer dia del mes de novembre a les esglésies de ritu llatí, i en el primer diumenge de la Pentecosta a l’Església ortodoxa i les de ritu bizantí, pràcticament solemnitzada, doncs, a tota la cristiandat no protestant.

En aquest dia se celebra la commemoració de tots aquells difunts que han obtingut la visió beatífica i gaudeixen de la vida eterna de felicitat, i el que gaudeix de la felicitat eterna és sant, per això se’n diu el dia de “tots els sants”. Aquest dia no es festeja només en honor dels beats o sants que són a la llista dels canonitzats i tenen un dia especial de celebració per a ells sols, aquesta festa es commemora en honor de tots els que no estan canonitzats però que viuen ja en la presència de Déu.

L’origen de la festa ve de fets històrics de gran magnitud. En temps de persecució per les seves idees i creences, grups de cristians morien el mateix dia i hora víctimes de l’acarnissament dels emperadors romans. La persecució de l’emperador Dioclecià fou tan gran que no es podia assignar un dia per a cada cristià massacrat, motiu pel qual, creient-se que cada màrtir havia de ser venerat, es va assenyalar un dia en comú per a tots. La primera mostra d’aquesta festivitat es feu a Antioquia (de la Turquia llavors cristiana). A Occident, el papa Bonifaci IV va consagrar aquesta festa entre els anys 609 i 610, i així donà a tots els màrtirs un aniversari. Per tant, aquesta festa fa ja quinze segles que es commemora.

Aquest dia, potser per la proximitat amb el mateix dia dels difunts (2 de novembre), s’ha convertit en costum fer una visita als cementiris. Sembla que no hauria de ser, però és veritat que no es pot anar contra els costums. En canvi, sí el sarau dels panellets.

Aquesta és la festa per antonomàsia, llavors, celebrar-la amb monstres, bruixes i paüra és una imposició del màrqueting i els costums aliens a la nostra manera de ser i fer. Celebrar el dia de morts ha de ser la tradició dels pobles amb personalitat pròpia.

Els sants no són persones diferents de nosaltres. En tots els temps hi ha hagut sants, de diferent edat, uns nens, altres joves, adults, vellets, homes i dones, uns primets, altres grossets, uns molt intel·ligents, altres molt senzills, alguns han nascut molt rics, uns altres van ser molt pobres, uns blancs, altres de tota raça, uns foren sants des de petits, altres van portar una vida dissipada però quan conèixer Jesús van canviar i van aconseguir ser feliços.

Si es vol, no costa gaire ser sant; és a dir, bona persona.