Des de petita que veig el Pont Vell de Montblanc tot majestuós alçant-se damunt del Francolí. És una estampa que tinc a la memòria i que sempre que soc a Montblanc ressegueixo. Apropar-m’hi pel carrer Major, baixar pel raval de Santa Anna i passar-hi per sobre. Amb els dos sortints just al mig, que quan era petita sempre em feien molta gràcia. Tot de pedra. Ara quan el creuo penso en els milers de persones al llarg dels últims segles que hi deuen haver passat. Som davant ni més ni menys que d’un pont del segle XII, d’estil romànic, que al llarg dels segles ha hagut de reconstruir-se algunes vegades, i que antigament tenia dos arcs a les bandes.

És un pont que no només el tinc en ment com una fotografia de la història de la vila i de totes les vegades que hi he passejat, sinó que també el tinc ben present des d’un punt de vista artístic. Quan hi penso hi veig els colors expressionistes, hi sento la remor de les fulles dels arbres propers, hi veig els vermells d’un cel ponent-se, hi admiro el daurat de les torres medievals de fons. També uns frondosos arbres fruiters, cubistes, uns xiprers o uns peixos que dringant baixen pel riu. Tot això ho veig a través dels quadres de Palau Ferré, que va pintar vistes privilegiades del pont, on un món idíl·lic i paradisíac se’ns dibuixa davant; on només podem deixar-nos captivar per la bellesa. Palau Ferré s’estimava el Pont Vell, s’estimava Montblanc. I a través dels ulls d’una persona que estima el que veu i el que fa tot brilla encara més.

Així és com jo percebo el Pont Vell i Montblanc. A través de les visites, les caminades, el temps compartit; i també de la il·lusió i la vitalitat dels pinzells, la força de l’art.

Aquests dies, però, aquesta bonica estampa contrasta amb la plujosa realitat. Tots sabem que el riu Francolí la major part del temps té poc corrent d’aigua, i algunes vegades fins i tot costa veure en determinats punts si duu o no aigua. Tot i així, alguns cops, per tempestes i fortes pluges es desborda i arrasa tot el que troba al seu pas. I tots hem vist com aquests dies la Conca està patint les conseqüències d’una riuada que feia anys que no es veia.

A l’Espluga de Francolí hi ha hagut diversos llocs amb serioses destrosses. El Celler Rendé Masdeu o el restaurant Gatim en són alguns d’ells. A Montblanc també hi ha hagut diversos llocs molt afectats, entre ells el Pont Vell. L’estructura segueix dreta, però ha perdut les baranes. Un pont del s. XII que ha tornat a aguantar els embats del temps, però que necessitarà una reconstrucció. La pitjor cara de la història és malauradament la dels desapareguts.

Per mirar de redreçar la situació dels llocs amb més afectació, s’ha creat a l’Espluga la iniciativa “Riuada Solidària” per a tothom qui vulgui fer aportacions per ajudar els damnificats. I el 23 i 24 de novembre comptarà amb un cap de setmana solidari amb la participació de diverses entitats. És cert que el desbordament del Francolí és ocasional. No obstant això, quan succeeix és crític. Per això, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que regula tot allò referent a l’aigua al nostre país, podria haver actuat amb antelació, amb previsió, per mantenir una llera del riu neta. Quan hi ha incendis al país tot sovint es diu que si s’hagués mantingut net el sotabosc les flames no haurien pogut avançar tan ràpidament, i per tant les conseqüències haurien estat menors. De la mateixa manera, si les lleres dels rius estan lliures de branques i elements obstaculitzants, quan hi ha riuades els efectes també serien més baixos. Perquè l’aigua podria circular més ràpidament pel seu curs habitual, sense arribar a produir un desbordament massiu.

  Esperem que en aquesta ocasió els fets serveixin per agilitzar les accions. I més tenint en compte que l’ACA té un programa anomenat Pla de Gestió del Risc d’Inundacions. Cal dir, en tot cas, també, que la manca de pressupost és una constant en diversos organismes de la Generalitat; per tant, potser encara volent-ho, no s’havia pogut desenvolupar un programa adequat. En tot cas, i essent així les coses, caldria demanar una priorització de recursos. Ràpida recuperació a les localitats i persones afectades. I a tu, Pont Vell, desitgem veure’t altra vegada esplendorós ben aviat.