Rebin el meu conhort tots aquells a qui els aiguats d’aquests dies han causat infortuni. La magnitud dels desperfectes depassa la nostra imaginació, quan una tromba d’aigua descomunal ha desolat un seguit de comarques de Catalunya, i ha llevat vides.

Les imatges són esfereïdores, per les destrosses dels rius i rieres desbordats, tant a béns privats com públics. No em resten paraules per explicar —davant de les imatges espantoses que ens han oferts el mitjans— aquest desastre produït per uns aiguats fora de control: territoris que es troben propers a les lleres de torrents, rieres i rius, molts d’ells secs de fa temps, altres de cabal minso, la desmesurada quantitat d’aigua caiguda els ha convertit en portadors de desgràcia a les seves respectives poblacions. O els esclafits de vent pressionat que també han fet vertaders estralls...

Permeteu-me que parli de l’Espluga de Francolí, una de les poblacions més afectades pel temporal. És un indret molt concorregut en un temps per la meva persona en les visites escolars a les coves prehistòriques... Les imatges fatídiques sobre el desbordament del riu Francolí, emportant-se aigua avall el conegut celler Rendé Masdeu, foren espantoses. No fou menor l’ímpetu d’aquestes aigües, que envestien per proximitat l’acollidor Hostal de les Disset Fonts... Montblanc, la ciutat ducal, no quedava indemne; l’aigua també l’havia abatuda; i així altres indrets de la zona i altres contrades...

La visió de la realitat, amb les imatges, et mostra la cara més aclaparadora i depriment de la notícia. No hi ha paraules davant de la impotència del que ha estat un fet imminent; la natura desbocada. Estem a les portes d’un canvi climàtic? Si és així, a banda de la crida internacional a prendre mesures, què hi podem fer nosaltres? 

Caldrà parar atenció immediata sobre el nostre propi territori, com ara la neteja de les lleres. Però també, per altra banda, com ubicar de nou el poblament que pugui estar afectat, enfront del que se’ns presenta. Perquè hi ha construccions, a prop de mar i altres a prop de rius que no han tingut en consideració la dinàmica de les aigües...

Ens commou la resposta solidaria que ha començat a aparèixer de manera immediata per part de la gent i institucions del país, però la catàstrofe demana resposta de les administracions. La Generalitat, que ja ha fet passos, i se n’esperen del govern central, del qui encara depenem. Tenim comarques, que aquest estiu ja havien patit el flagell del foc, ara les inundacions de les terres de cultiu. Caldrà afrontar les solucions sense demora, ja que depenen d’aquestes terres la vida d’un seguit de famílies de pobles rurals que necessiten ajuda ja.

Serveix de poc recordar la dita: el foc té senyor però l’aigua no, enfront del daltabaix patit, primer, per la quantitat d’aigua caiguda, que ha pogut afectar qualsevol infraestructura i, segon, per les irregularitats produïdes amb el temps sobre el territori, que no van tenir l’atenció deguda i hagin estat causa de les inundacions, que haurien pogut mitigar l‘impacte. Tot plegat caldrà analitzar-ho a fons; no es pot perdre temps. I qui tingui autoritat per fer-ho, que ho porti a terme, per temps futurs. Tot el que estigui a la mà de l’home hauria de trobar solució. No hi calen demagògies ni rèdits electorals pels espavilats de torn. La magnitud de la desfeta demana serietat, seny, respecte i molta solidaritat.