De la patata en diuen “trumfes”, que té un registre d’aquest nom tant als Prepirineus com al Pirineu català. A la Vall de Camprodon i Ribes (Ripollès), antigament se les coneixia com les valls del trumfo. A la Catalunya nord també se les dominava trumfes. A Molló (Ripollès) fan la fira de la trumfa, que se celebra pel setembre amb l’especialitat del “kennebec”: tubercle afavorit per les temperatures i l’altitud de la zona. Altres comarques que sobresurt la trumfa: Solsonès, Alt Urgell, Els Pallars, Alta Ribagorça...Hi han altres bandes amb altres noms.

Pel que fa a la Vall de Camprodon, després de la guerra s’incentiva la seva producció, però pels voltants de 1950 hi hagué una davallada, que no remuntaria fins el 1990, i des d’aleshores s’anà mantenint com a producte amb denominació d’origen.

Conec la constitució del terreny d’horta a la muntanya del Pirineu, que no té res a veure amb els horts de la plana. El terreny és molt pedregós; no pares de treure petites pedres i alguna de grosseta, de pissarra, amés de tenir una posició inclinada. Aquesta composició i situació fa que, a la primera pluja, l’aigua se’n vagi avall, no es filtri de seguida.

Quan plou, i si fa un xàfec fort, l’aigua no penetra a la terra; llisca pel pendent amb facilitat. Perquè quedi la terra impregnada ha d’anar plovent sense presses. Tot i això, el sol difícilment queda enfangat; gràcies a la seva composició de terra i grava, el fa drenar. I tot i sent moll, difícilment queda enllotat.

La terra és fosca, i més fosca quan hi cau aigua. És molt bona per a la patata. Se sembla als camps de patates (trumfes) d’Odèn, Cambrils o Alinyà... als Prepirineus del nord del Solsonès. Déu-n’hi-do el farciment de pedres que hi ha allà; tot i amb això, surten unes bones trumfes i en fan llavor per sembrar.

Una altra dada són els prats del Ripollès que, possiblement alguns en temps passats, deurien servir pel conreu de la trumfa i altres cultius. Així ho explicava un avi: que tot i sent una feina manual, se’n treien vagons. Vagons del tren que arribava a la zona minera d’Ogassa, prop de Sant Joan de les Abadesses, on hi havia una important estació. Aquest transport tant servia per al carbó com per a passatgers i altres productes com la patata.