sap greu quan es perden coses que no es poden recuperar. Hi ha una cançó del grup anglès Coldplay que fa posar la pell de gallina i que parla precisament d’aquestes situacions, que poden ser relatives a diversos àmbits de la vida. Es diu “Fix you”. El grup català Quartet Mèlt també la canta en el seu àlbum Maletes. Doncs bé, hi ha uns versos que es van repetint i que diuen així: “When the tears come streaming down your face /’Cause you lose something you can’t replace” (Quan les llàgrimes regalimen per la cara / perquè has perdut alguna cosa que ja no pots recuperar). I la cançó acaba amb el vers que dona nom al títol, “And I will try to fix you” (I jo intentaré ajudar-te/curar-te). La majoria de vegades tenim alguna persona al costat que ens dona suport, perspectiva i comprensió.

Per a tots aquells afectats per la riuada a la Conca: primer cal acceptar el que un sent, permetre-s’ho, ja sigui tristesa, impotència, incredulitat... Al cap d’un temps, es pot fer un següent pas. Diuen que es poden treure grans aprenentatges de situacions adverses. Així que si per a vosaltres n’és el cas, podeu procurar trobar tot allò de valor que penseu que podeu aprendre dels esdeveniments. Potser a valorar les persones que us acompanyen en el dia a dia. Potser a prioritzar alguns aspectes de la vida. Potser a comprendre d’una manera més intensa que tot pot canviar en qualsevol moment, i que això forma part de la vida, etc.

I després o paral·lelament arriba el següent pas, que és la reconstrucció. Qui hagi perdut establiments o negocis hauria de poder tenir facilitats per tornar a engegar-los i tirar-los endavant, si així ho volen. Qui hagi vist arrasada casa seva i les seves pertinences haurà també de fer un procés de recol·locació personal. Si a més s’han perdut peces històriques o artístiques, com és el cas del col·leccionista montblanquí Josep Civit, que ha perdut deu valuosos quadres de Palau Ferré, a més de documents del segle XVI i altres peces, la recuperació personal haurà de recórrer un camí llarg. I si parlem de tots aquells que han perdut algú estimat, el procés, el camí, serà més intens i llarg encara.

I finalment el darrer pas, que també pot ser paral·lel als anteriors, serà procurar que no torni a passar. En aquest cas, que l’Agència Catalana de l’Aigua gestioni la netedat del riu Francolí per evitar l’acumulació innecessària i temerària d’arbres, branques i altres elements que obstaculitzen el lliure pas de l’aigua. Per sort, diversos ajuntaments de la Conca ja havien dut a terme polítiques de previsió per deixar una zona àmplia a la llera del Francolí, per poder fer més extens l’espai i poder encabir-hi un possible riu desbordat. Gràcies a aquestes previsions s’ha pogut atenuar en part la pujada de l’aigua, que altrament hauria estat superior encara.

En aquest sentit, i com que en els propers temps caldrà reconstruir aquestes zones, us imagineu com seria si es creés un camí-passeig que unís els diversos pobles seguint la riba del riu? Es podria recuperar el projecte que ja existeix anomenat Camí del Francolí i que té aquest objectiu. Seria una ruta ben maca per fer passejant o en format excursió, amb motxilla o amb bicicleta. En desconec els detalls, però m’imagino un camí on de tant en tant potser s’hi trobessin bancs per seure o fonts? O potser on hi hagués un lloc amb taules per poder anar a esmorzar o berenar?

Posem per cas que és diumenge al matí, per exemple, ens despertem a Montblanc i decidim anar caminant cap a l’Espluga, a mig camí parem a esmorzar un entrepà, i a les dotze anem a un acte cultural al qual volem assistir. Dinem i a la tarda tornem. O bé som bons ciclistes i decidim fer en un dia tota la ruta del Francolí per la Conca, ens aixequem ben d’hora i anem fent via. O bé som una família i volem passejar en el nou entorn, i xino-xano arribem a l’altre poble.

Recordem que sempre tenim persones a prop que ens ajuden en la majoria de situacions de la vida, i també en aquesta (com deia la cançó “Fix you”). Que això pot ajudar a fixar prioritats. I que potser en els propers anys podrem veure acabat un projecte com el Camí del Francolí.