Heu anat mai a una llibreria a la secció infantil? N’heu fullejat mai els llibres? Què us han semblat? 

En el moment en què tens nens petits per a molts pares i mares és una activitat habitual. Entres a l’establiment, o a la biblioteca, i et dirigeixes allà on veus tot aquell esclat de colors i dibuixos, de títols divertits i volums de mides diverses. Estàs ben decidit a mirar-ne uns quants, vols comprar-ne per als teus fills, per regalar, per augmentar la biblioteca familiar, per portar a l’escola, etc. I llavors comença el dilema, quin trio? Ja sé que molts pensareu que és perquè tots ens agraden i no sabem quin escollir. Però també pot passar just el contrari, que no n’hi hagi cap que et faci el pes. En mires un i penses, què és això? Han intentat fer una creació abstracta sense gaire sentit. Pot ser interessant tenir un parell de llibres o àlbums il·lustrats concebuts així, però no cal que siguin la majoria. En mires uns altres i potser opines que estan pensats més per ser “innovadors” de cara als adults, més que bonics i interessants per als nens. A vegades no hi ha història, no hi ha experiència, no hi ha tampoc dibuixos, ni lletres... Sap greu veure aquesta mancança en una bona part dels llibres infantils i dels àlbums il·lustrats. Es troben a faltar llibres i àlbums que siguin per a nens i nenes. M’explicaré.

Després de veure aquest tipus de títols i il·lustracions tan habituals a casa nostra ja hi estava acostumada. Però llavors, com que nosaltres també som consumidors de llibres alemanys vam trobar-nos amb l’enorme ventall d’àlbums, contes i llibres en alemany. D’unes il·lustracions graciosíssimes, bufones, entranyables. D’unes històries molt sovint rimades, ben pensades, que enganxen els lectors infantils, que gairebé se les saben de memòria. Gran part dels llibres que pots trobar en una llibreria alemanya infantil te’ls compraries. I dono fe que pels nens i nenes que els tenen són els seus preferits.

Aquesta idea enllaça amb el que em va respondre el venedor d’una llibreria de Barcelona quan vaig comentar-li la diferència en les il·lustracions i les històries dels llibres infantils en alemany i els que trobava a les llibreries catalanes que havia visitat. Em va respondre que aquí es considera que els nens petits no perceben l’estètica dels dibuixos i de les històries, i per tant que les editorials no aposten per donar suport als il·lustradors i escriptors. Em va dir que per exemple que només a partir dels 6 anys és quan sovint es contracten els il·lustradors d’històries pròpiament, que abans d’aquesta edat els dibuixos es consideren poc importants. Quin error.

Desconec la realitat exacta del sector, però sí que en conec força els contes. Al nostre país comptem amb il·lustradors de gran nivell, amb resultats espectaculars, com la Pilarín Bayés, en Joan Turu, el grup Violeta Denou, la Roser Capdevila, la Montse Tobella i tants d’altres d’excel·lents. Llavors jo em pregunto, per què no podem apostar-hi més i crear més llibres vitals, dibuixats amb aquesta tendra sensibilitat, amb històries simples però plenes de curiositat? Contes amb nens i nenes com ells, on es reflecteixi la vida quotidiana, però explicada des de la mirada fascinant dels nens. Llibres concebuts per a ells, amb dibuixos que s’entenen què són, amb situacions que poden identificar o que els poden passar. Això és el que fan els llibres alemanys, ja que els infants sí que perceben l’estètica i tenen sensibilitat narrativa. I tot i que a casa nostra no està gens de moda, per què no textos amb rima? Les històries rimades són molt habituals als llibres alemanys i funcionen molt bé. No cal que siguin pròpiament poesies, que també, però sí històries rimades. Això ajuda el cervell a recordar les paraules i les estructures.

Els nens i nenes està bé que tinguin a disposició llibres de tot tipus, perquè això els dona un ventall de mirades i contextos diferents, però caldria cuidar més els seus inicis lectors.

  Alguns exemples de bons llibres referents infantils poden ser Mama meravella (una traducció francesa), qualsevol infantil de l’editorial alemanya Ravensburger, Les tres bessones, els de la Pilarín Bayés, d’en Teo, La festeta o Tinc un volcà. Llibres així s’haurien de potenciar.